Demà és Sant Joan, (i per tant també Sant Jun). Per tant avui és la mítica revetlla, aquella nit de l’any on tots els pares perden el sentit comú, omplen les mans dels seus fills amb explosius, i els deixen anar a jugar en grup. Curiós comportament, considerant que la resta de l’any es dediquen a prohibir-los tota mena de perills potencials, tal com no tocar coses de terra, vigilar amb el ganivet del pa, i no saltar davant del cotxes en marxa. Bé, tan sols és un senyal més que les tradicions populars a vegades són una mica estrambòtiques. En fi, que us desitjo una bona revetlla!!

Ens recorden les noies del tuxvosguard que avui és el Download Day de la versió 3 del Firefox. O igui que apa, ja te’l pots baixar si vols estar a la última.

Recordeu que el tuxvosguard és aquell deubloguard que es defineix com a “les rodetes de la bici pels deuvosguardencs linuxeros”, i que apropa aquest magnífic sistema operatiu a tots aquells que el vulguin conèixer!!

Aquest cap de setmana he fet una d’aquelles coses que tenia pendents… anar a l’spAm! I no em refereixo al correu no desitjat, ni a la fàbrica de l’spiced ham, sinó a la Societat Protectora d’Animals de Mataró. La veritat és que tenen bastant ben muntat el tema, i els voluntaris poden contribuir de múltiples formes.

Però la més típica és anar a passejar gossos, que pobrets, tenen unes ganes de sortir a fer una volta que es moren. Te’ls donen a l’entrada del refugi, i tot seguint un caminet els portes fins a un petit parquecillo que hi ha allà a 5 minuts. Jo vaig treure al Kiku (que té una força que te cagues), i la Laura al Xaval. Ens va agradar força, i el cap de setmana que ve repetirem. Si algun cap de setmana no teniu res a fer de 11 a 14, us ho recomano!

I si no teniu temps, però voleu ajudar a la causa, sempre podeu apadrinar als gossets que ningú no vol. Nosaltres ja hem apadrinat a la Reina, que les ha passat putes en aquest coi de món de humans.

Bé, poc a poc estic fent el meu camí cap a ser el millor pastisser del món!! Per això aquest cap de setmana, i després de l’èxit de les magdalenes, la Laura i jo ens hem atrevit a fer croissants (que resulten ser la cosa més complicada del món de fer pel que fa a pastisseria). I és que resulta que a diferència de qualsevol altra pasta, no es tracta de barejar els ingredients, sinó de fer una mena de “milfulles” amb diverses capes, per aconseguir la textura correcte. Al final però ho hem aconseguit (són aquests de la foto). Si us voleu atrevir, us aconsello que seguiu aquesta recepta del youtube, on podreu veure tots els passos!! I vosaltres què? Teniu alguna recepta màgica que vulgueu compartir al fòrum de cuina?

Com si d’una pel·lícula d’adolescents americans es tractés, en dark angel17 ha proposat escollit uns reis deuvosguardencs. No es tracta d’instaurar una monarquia ni molt menys, ni tampoc de donar una corona i un ceptre a dos usuaris del fòrum perquè iniciïn “el baile de promoción” (que per cert, aquí no es fa mai, oi??), sinó més aviat per passar-ho bé una estoneta, votant a qui et faria gràcia que tingués el títol. Així doncs, entra al fòrum de “el rei i la reina del Deuvosguard”, i escull!!

Mireu, m’ha fet gràcia, que voleu que us digui! Podeu trobar aquest vídeo al zapping, així com noticies sobre passatgers d’avió que viatgen al wc, mobles que canvien de color, nines antistress, morts per escopinades, embuts orgasmics, boles anti-stress, i polles de museu… en fi, frikades d’aquest món en el que vivim…

El Sr. Puig (no en Jan, sinó un altre) autor de l’article “Llamémosles fanzines…” publicat a OcioJoven, ha fet una interessant crònica de l’últim número de Harry Potra, que trobo molt encertada. Tot i que jo hauria parlat més dels pits… en tot cas, aquí la teniu!

Mare meva de déu senyor… aquest any lo d’Eurovisión és tremendo… la veritat és que al principi no sabia ben bé què pensar, amb això del Chikichiki… però mira, saps què? Que si ha de guanyar algú, que sigui un català… i millor que sigui friki que no pas caspós. Així doncs, aquí teniu les instruccions per a ballar-lo a la perfecció! Feu click per ampliar la imatge!

I aquí us deixo un vídeo que el Buenafuente acaba de penjar al seu blog, on per cert, dedica unes paraules als envejosos que no han tingut la idea de fer algo similar: “Yo, cuando algo me gusta y me sorprende, no pienso “si no se me ha ocurrido a mí, es que ellos lo han hecho mal”. Yo, no. Me relajo, lo disfruto y aprieto los puños par seguir trabajando y mejorando.” I ara… PODEMOS PERREAR!

Feia temps que havia sentit a parlar del crossover que havien fet Akira Toriyama i Eiichiro Oda, barrejant en una petita història els universos de Dragonball i Onepiece. Però fins avui no havia tingut la oportunitat de llegir-la. La veritat és que està cuca, i fa gràcia veure els personatges convivint junts, tot i que el guió sigui “simplón”. Tota una curiositat pels fans de les dues series (jo entre ells). Bé, aquí us el deixo. Si algú sap si es pot trobar en català por ahi, que m’ho digui, que ho posaré!

En Jan ja ha anat a veure Indiana Jones!! I de moment, ens diu això:

“Ei! He pogut anar al passi de premsa! Només un parell de coses: ÉS l’INDY. Però amb un sabor estrany. No només pel canvi d’època, que també, sinó pel rerafons. Jo sóc més amant del Graal o l’Arca que de les calaveres de cristall i el que en deriva. Deixa una mica fora de joc, tot plegat. Però també hi ha massa tema digital (formiguetes digitals i xorrades similars que canten molt, dignes de LA MÒMIA però no pas de l’Indy) i alguna escena un pèl avorridota… però en general és l’Indy de sempre. Més vell i nostàlgic, però amb el punt d’ironía en acció a tot drap.
Ha tornat per dir-nos adéu, resoldre alguns cables penjats i fer-nos somiar de nou en una època on totes les pel·lis, per més ximpletes que fossin quant a plantejament, esdevenien clàssics “instantanis”.”