NARRADOR – En Logan passeja amb la seva mare per l’esplanada d’Igtúl, on se celebra, com cada any, la Festa del tin.

MÚSICA DE FESTA MAJOR

MAMA - Reietó de la mare… oi que anirem a fer el tast a les casetes, abans de marxar?

LOGAN – Mama… Saps que no et convé gens ni mica fer una cata de tins.

MAMA - Com que no em convé? No cal pas que me’n begui una ampolla sencera… tan sols provar-ne una mica de tots, lila, groc, fúcsia, escumós…

LOGAN – Ni parlar-ne, mama, que després t’he de dur a casa… A veure, què hi ha al programa que et pugui distreure…

GOLDRIC - D’aquí a una estona faran la proclamació de la reina del tin, senyor.

LOGAN – Fantàstic… Anem a agafar lloc, mama, que ja saps que s’omple de seguida…

MAMA - Ai, si… A veure qui serà aquest any la reina. De vegades em pregunto si és normal que cada any sigui d’una raça diferent… per molt políticament correcte que sigui això. L’any passat tocava anzud i la que va sortir no era pas un model de bellesa, precisament…

MÚSICA DE SEPARADOR

NARRADOR - Quan estan arribant a l’escenari senten uns plors desesperats. S’acosten i troben una vella kuzubi envoltada d’un bassal de llàgrimes…

X - (plorant) No hi és, no hi és… què puc fer?

MAMA – Guaita, reitó, meu… això tan sols pot passar a la festa del Tin. Una kuzubi plorant com una magdalena… Què li passa, bona dona?

X – Ha desaparegut el brillant de la corona de la reina del tin. I d’aquí a mitja hora s’ha de proclamar… (plors desconsolats) Què puc fer?

MAMA - És un bon motiu… Si no el troba pot haver-hi un conflicte greu. Tothom vol que la reina del tin vagi ben guarnida, encara que sigui per la festa de proclamació i prou.

GOLDRIC - I no en podrien posar un de fals, senyor?

LOGAN  – No diguis bajanades, Goldric, que es veuria d’una hora lluny encara que aquí vagi, qui més qui menys, amb un parell de copes de tin a sobre. A veure, senyora… On la tenia guardada?

X - Havia d’estar damunt d’aquest prestatge… però fa un parell d’hores l’he tret de la capsa per passar-li el drap i deixar-la ben lluent. I el diamant hi era llavors… (plors)

MÚSICA DE MISTERI

LOGAN - Molt neta i pulida, vostè… I què ha fet després?

X – He anat un moment al servei i he deixat la finestra oberta per deixar que se n’anés la bafarada del producte netejador.

MAMA – Finestra oberta… Potser per aquí és per on ha entrat el lladre?

LOGAN - Ara mirarem la finestra… Ha sentit algun soroll estrany en els pocs minuts que ha estat fora?

X - Ara que ho diu… M’ha semblat sentir un flog-flog-flog.

LOGAN - Soroll de batent d’ales… Nyeeee… Darrerament s’ha sentit a parlar d’una banda de lladres anzuds…

X - És el primer que he pensat… Jo també ho he sentit a les Notícies de la televisió… Però per aquesta finestra no hi pot pas passar un anzud.

LOGAN - Hummmhhh… Flop-flop-flop… A què et sona això, mama?

MAMA - Fent tu el soroll, reietó de la mama, si que em sona a alguna cosa… Em fa pensar en aquells dies que vam passar a aquell camping a prop de les Hursag. Els imitaves molt bé…

MÚSICA DE RESOLUCIÓ

LOGAN - Això mateix… Tranquil·la, bona dona. Tan sols cal que vagi a les golfes de l’edifici i buscar el niu d’algun petit musen entremaliat. Ja sap, aquella mena de pterodàctils que hi ha, normalment, a les Hursag i m´s aviat a Ereshkigal… Però per aquí també se’n veuen… Els tornen bojos els objectes brillants, sap? I els atrau d’allò més, ves tu quina mania més tonta, l’olor dels netejadors de metalls… Deu haver tret el nas per la finestra, ha vist el brillant i l’ha arrencat amb el bec, enduent-se’l al seu niuet. Ah! Per cert… són 10.000.