Sat 16 Sep 2006
La veritable història de Dani Ferrer i el roc que feia immortal
Enviat per Mercè
Publicat per Papers on Demand… Si el voleu, me’l podeu demanar a mi mateixa (merce.masnou@gmail.com)
Aquest és el text promocional:
Ai, ai, ai, que la liarem… Seguiu llegint o, evidentment, no sabreu de què us parlo i ja em direu què en penseu de tot plegat (si voleu ampliar informació sobre el tema, llegiu-vos, si us plau, la carta de presentació annexa):) :
L’orfe Dani Ferrer porta una vida regalada a casa dels seus tiets, a Guasona, mimat de mala manera per la tieta Margarida i fent brometes de gust més que dubtós al seu cosí Clavell. No vol ni sentir a parlar d’anar a Malsesguards, el col·legi
de mags i meigues, on l’esperen amb candeletes (els dinerons són els dinerons, i un alumne més és un alumne més), i, espavilat com és, comença una campanya de destrucció sistemàtica de les cartes que li arriben del col·legi; però el nan Tomeu Guarit s’encarrega de fer-li passar les manies i l’arrossega des del món dels tòtils fins al seu, acompanyat de la seva nova mascota, el virolat papagai Petit.
Al casalo
t hi trobarà els seus amics Ton i Erasmiona, un enemic de pa sucat amb oli i que no en veu tres en un guarà, en Maco Malnoi, una col·lecció inversemblant de bèsties estranyes, i descobrirà (ell o l’Erasmiona?) part dels secrets que amaguen el director Donamlor i el claustre de professors en pes: l’Esnob, l’Esquitx, en Garrell, l’Escup… i la jovenívola Maggie Macasumlou; l’intriga anirà “in crescendo” fins arribar a l’histriònic i vitriòlic enfrontament final amb el dolent més dolent de tots i de llarg, l’Impresentable, l’Intractable, en No-en-diguis-el-nom-si-no-vols-morir… en Volveuretmort en persona, vaja.

La paròdia més divertida, i per a tots els públics, d’un llibre ja clàssic de la literatura infantil i juvenil (que corregeix, augmentant-los sense mesura, els vicis i virtuds de l’original) és a punt, a punt d’arribar a les vostres mans. Aneu preparant la calderilla, comenceu amb calma el compte enrera… i, quan soni la senyal (que sonarà, ja ho veureu si sonarà…) cap a la llibreria falta gent!
December 8th, 2006 at 4:56 pm
[…] La krma, ai, la krma… Un cas com un cabàs, amb un cor gegant, que va acollir-me al seu pis com si fos una germana… o una amiga de les detota la vida. Va estar tan contenta amb el seu Kadingir i amb el seu Harry Potra i amb el seu Dani Ferrer (que també va rebre la Mò, eh?)… […]
January 2nd, 2007 at 6:50 pm
algu saps on puk trobar documentals de serps esk magraden molt