bon_any_2008-copia.jpgNo m’hi havia trobat mai…

L’existència de les muses, que els grecs antics tenien molt clara, no deixa de ser una bonica llegenda. Quan escrius, de vegades, molt de tant en tant, sembla que algú et vagi dictant, les paraules surten fluïdes de la ploma (o del teclat)… Per allà en deu córrer alguna… la Cal·líope o la Terpsícore, sense anar més lluny.
Però sobta, i molt, que algú et declari musa seva.

I això és el que ha fet la fantàstica àvia de l’Oriol de Vallmoll. M’ha deixat esmaperduda, bocabadada i amb ganes de baixar una altra vegada allà (de fet ho he de fer, ja sabeu, allò tan cuco d’arreglar el tema del calendari inútil) per fer-li una forta abraçada i endinsar-me més a fons en el seu món (poesia, pintura, cant coral).

Des d’aquí una salutació i deixar constància del poema que m’ha dedicat i que li agraeixo de tot cor.

La musa

Tu me inspiras a escribir.
De ti yo saco el ingenio
para poder expresar todo lo que llevo dentro.
Y escribiendo mis vivencias y expresando mis recuerdos
tengo que saber que estas, para seguir escribiendo.
¡y qué quieres que te diga si eres la musa de mis sueños!
Por eso te necesito para seguir componiendo.
Todo artista necesita inspirarse y tener sueños.
Y yo a ti te necesito, para seguir escribiendo.
Maria Romero 24-1-08
Dedicado con cariño, a Mercè Masnou.

I, abans que res, alguns Logans més, per anar-vos tenint entretinguts…
mama-p-copia.jpg turmes-p-copia.jpgusumtur-p-copia.jpgminitilil.jpgminicarme.jpg

  • En el cas dels musens missatgers veiem en Logan, atès per la seva mare, la Musama, passant la grip dels musdagurs… i tot i així resolent un cas!
  • El cas dels bàrbars moderns ens introdueix en el món dels afeccionats a un dels esports més populars de Ki, i en les inesperades conseqüències que això pot tenir per a una pobre venedora d’angais, una mena de papagais kiïtes, xerrameques de mena.
  • El cas de la fuga massiva ens ofereix noves pistes sobre la interacció entre en Logan i el seu nebot, l’Usumtur i el detectiu resol d’una revolada el cas que li planteja la celadora de la presó d’alta seguretat d’Éklum (esmentada -la celadora- en el primer capítol, de passada). El detectiu, a més, segueix tenint uns malsons espantosos…
  • En el cas dels refugis de Nuzua una eixalabrada i animada anzud, la Tilil, que té la curiosa mania de començar totes les seves frases per EI… li presenta un cas prou especial, relacionat amb la climatologia d’una regió del planeta Ki…
  • I un cas ben especial per acabar la ronda d’avui: El cas de la cuinera desatinada, que deixa prou clar que la cuina terrestre i la kiita tenen punts de connexió… i que grans figures com la de la Carme Ruscalleda no són ben bé qui ens pensem que són…

Ei… que cucos els dibuixos d’en Jan, eh?