rebuda.jpgAi… com m’agrada passejar-me!!! I que em rebin amb un cartell com el que veieu aquí mateix (Cè a KI!!! deia :) ), no vegis…

I si, com qui no vol la cosa, a part de fer-ho, això d’anar pel món, aprofito per conèixer deuvosguardencs o deuvosguardenques d’aquests que valen la pena, ja és massa :)

Ja em va passar amb la Mò, a Londres, i m’ha tornat a passar amb la krma, a Berlin. Dues noies com dos sols, que viuen a fora, lluny de casa, molt lluny, i que fan la seva feina, una mig treballant mig estudiant, l’altra estudiant però buscant treball, contentes i felices, connectant-se cada dia al deuvosguard.com i mantenint així una mica el lligam amb part del seu món català més proper.

La krma, ai, la krma… Un cas com un cabàs, amb un cor gegant, que va acollir-me al seu pis com si fos una germana… o una amiga de les dela-krma-contenta1.jpgtota la vida. Va estar tan contenta amb el seu Kadingir i amb el seu Harry Potra i amb el seu Dani Ferrer (que també va rebre la Mò, eh?)…

I s’ho està polint tot, tot i tot amb una fam inacabable… Ara ens haurà de dir, a en Jun i a mi, que li ha semblat això que s’haurà empassat en un tres i no res ;)

Vam tenir temps a fer una mica de tot:

passejar, a peu, amb metro i en bici (no hi va haver temps pel tramvia :( )

anar a baretos a fer macro-cafès amb llet amb muffin inclós

tastar els menjars a preu rebentat de la Mensa (el menjador universitari: 2 € un plat combinat que està la mar de bé)

anar a un concert de jazz d’uns músics que fa més de vint anys que toquen junts en un local atapeït fins la bandera que no devia acomplir cap ni una de les estrictes normatives de seguretat d’aquest món tan net, polit i organitzat (i beure una de les petites gerres de cervesa, alemanya, per suposat)

passar per sota de la mítica porta de Brandenburg, la que de simbolitzar la divisió alemanya ha passar a ser el símbol de la reunificació del país

pujar a dalt de tot de la renovada cúpula del Reichstag -l’actual seu del Bundestag alemany, el parlament, vaja, les sessions del qual poden ser observades pels nombrosos turistes-, dissenyada pel Norman Foster i que té uns aires de modernitat que, curiosament, casen de meravella amb l’estructura antiga i massissa d’aquest edifici. Al vespre, això sí, que de dia hi ha unes cues que espanten al més pintat… I trobar-hi un trio de logronyesos trempats que van fer-nos fins i tot alguna foto (que ens han d’enviar)

fer fotos d’edificis modernets que fan goig i copsar la netedat del país aquest

comprovar que la identitat alemanya l’associen molt a la bandera. Precisament al davant del Reichstag n’hi ha una de molt grossen que devia inspirar el Trillo a l’hora de posar la de Madrid XD

veure una preciosa escultura que representa l’amor de mare, una mena de Pietà laica sota un celobert, sola dins d’una mena de temple romà que em va fer pensar en el de Vic. Preciosa i impressionant :O

entrar a una casa d’okupes sense okupes, al bell mig de la ciutat, dedicada a fer tallers i activitats alternatives. I, a dalt de tot, a l’àtic, veure el taller d’un artista que ja no ho és d’alternatiu i que té quadres superdetallistes i impactants (les males llengües -amb perdó- diuen que farà la portada del nou disc de Jarabe de Palo)

visitar, d’esquitllada, un curiós memorial, ple de làpides qui sap si plenes o buides, de morts de la guerra

moure’ns -una mica- en la liada i extensíssima xarxa de metro i no perdre’ns de casualitat. Tot i que és una passada aquest metro, per mi -curiosament- està moooolt millor la signalèctica del de Barcelona (ole i ole!)

col·leccionar ossos berlinesos. L’ós és el simbol de la ciutat i han fet com aquí van fer amb aquella exposició de vaques itinerant, han posat tot d’ossos de coloraines per tot arreu…

veure llums de nadal imaginatius i curiosos, alguns reflectits al riu Spree, que va serpentejant per la ciutat i te’l trobes quan menys t’ho penses. Quan passin les festes la ciutat serà una mica més trista, segurament

prendre un vi calent a un dels mercadets de nadal on hi ha coses la mar de curioses, a part de menjar i beure (i possibilitat d’anar a passejar amb una mena de diligencia que arrosseguen tres cavalls, tres)

De tot i més, ja ho veieu… I segur que em deixo alguna cosa!!!

Moltes coses en dos dies, però Berlin és molt Berlin. Una ciutat extensíssima i de la qual puc dir que n’he vist una mil·lèssima part (si hi he arribat). Però tan interessant que no serà pas la darrera vegada que m’hi enfili cap allà amunt.

isabel-al-jazz.jpg

No vaig aconseguir (vas tenir més sort, Mò!) portar-li el sol solet a la krma, però el temps va respectar-me els dos dies que corria per allà i no va ploure, la qual cosa és un gran què. Ella, guapa com és va deixar-me la seva bici (una seva amiga, la Isabel, n’hi va deixar una a ella) i ja sabeu que a mi això de la bici em va d’allò més (tot i que dues vegades, dues, vaig anar a petar a terra :( , però don’t worry sóc mooolt resistent).

Concluint, que ja toca: el que em queda encara per fer-hi en aquesta ciutat…

krma-i-ce.jpg

La krma fins i tot va poder parlar uns moments amb en Jun i estava taaan emocionada per tot plegat que va dir-li que, si anàvem de gira kadingera per allà dalt, s’oferia a fer-nos de traductora… Uala!!!

I aquest mateix matí, tot i haver-se’n anat a dormir passades les dues -després del concert de jazz, la tornada a casa a peu, i unes pàgines del Kadingir al qual (je, je) s’ha enganxat- encara ha tingut el valor de llevar-se poc més tard de les 4 del matí per acompanyar-me a una parada de taxis d’a prop de casa seva. I sort n’he tingut doncs el taxista, crec que d’origen turc, no parlava ni papa que no fos alemany (i turc, òbviament) i jo havia perdut el paper on hi havia el nom de l’aeroport.

themis-i-krma-2.jpg

Gràcies una altra vegada, krme, ha estat genial, de veritat.

Me n’he endut un deliciós record de la ciutat, teu i dels teus amics (petonets a la Themis i a la Isabel, please) i he carregat piles a base de bé… la qual cosa anirà de perles ara que ens hem de posar a escriure amb en Jun el tercer llibre de Kadingir…

bandera-nocturna.jpg bandera-nocturna-2.jpg

La poesia del dia

El món és ple de gent

que val la pena conèixer.

Tan sols hem de fer el pas

que ens dugui fins allà on són

No sempre pot sortir bé la jugada

però, quan hi surt,

trobes a qui et seguirà de petja

més enllà del temps present.