Mercès per tot!

Kadingir a les escoles

Ara feia dies que no sortíem a passejar per parlar de Kadingir.

I va ser una llàstima que al final en Jun no estigués en la millor disposició per a poder anar fins a l’IES Narcís Oller de Valls, on ens esperaven dues classes senceres de nois i noies disposats a escoltar de què va tot això.

Va ser, com sempre, una experiència fantàstica, malgrat que uns petits problemes inesperats amb el ratolí de l’aula multimèdia van deslluir la possibilitat que els i les alumnes poguessin gaudir dels magnífics tràilers fets per en Jan, que es poden trobar a youtube, tant el primer com el segon, però que queden molt bé a tota pantalla amb una bona resolució.

Moltes gràcies des d’aquí a l’Oriol, per la seva excel·lent gestió, als mestres que van donar opció al seu alumnat a venir-nos a escoltar, en Josep Ma. i la Roser, i a tot el personal del centre amb el qual vam tenir contacte, l’Empar, la gent de consergeria, una mestra que estava corregint a la sala comuna…

Tan sols cal esperar que els principals actors i actrius de tot plegat, els que van estar escoltant la xerrada s’hagin sentit mínimament interessats en endinsar-se en el nostre món de fantasia i que, bé per ells, bé per altres, poguem tornar a un centre com aquest que ens va acollir tan bé.

A veure si l’editorial veu aquesta línia com una de les interessants a seguir i aconseguim fer-ho de forma més continuada. Segur que seria una magnífica iniciativa.

Els casos d’en Logan arriben al centenari

Sí, sí… Sembla que fa quatre dies que vam començar amb aquesta mena d’experiment i ja estem a punt, a punt d’arribar al número 100, que es diu aviat, eh?

Si podeu estar al cas, s’emetrà al programa Miopia, d’Ona FM, aquest dilluns una mica abans de les 4 de la tarda. Val a dir que és un capítol molt especial que en Jan i jo ens hem estat currant des de fa dies i que té uns certs aires mercurians.

Avui no en penjo cap i em limito a posar el pòster fet exprés per celebrar aquest centenari amb tots els ets i els uts. A veure si aviat es pot engegar el web d’en Logan -sí, sí… tindrà web pròpia!- i així podeu gaudir de tots i cadascun dels casos d’aquest atípic detectiu (farcit de referències d’un munt de detectius que hi ha hagut en el món literari, cinematogràfic, etc.) que l’encerta sempre, bàsicament perquè els seus esbojarrats clients semblen tenir pa a l’ull i no veure-hi més enllà del nas.

Al cartell hi podeu veure, a part dels personatges principals que participen en aquest capítol, els tres factòtums de l’emissió radiofònica dels casos del detectiu Logan: en Jan -guionista excepcional, i veus de narrador, Logan, Goldric i, atenció a qui pugui escoltar el Logan 100, l’únic tídnum com cal fins al moment-, en David -qui posa els capítols a to amb tot de músiques i efectes especials- i jo mateixa -guionista habitual i veus de la resta de personatges que apareixen en aquest món esbojarrat.

La meva presència a la Setmana del llibre en català, un parell d’horetes dissabte passat, va tenir un bon saldo… Van passar per la paradeta -que feia molt de goig, amb tot de llimones recentment collides del meu fantàstic llimoner- uns quants amics inesperats, als quals feia temps que no veia i, sobretot, vaig tenir la satisfacció de “pescar”, si és que se’n pot dir així, un nou lector per a Kadingir, en Pau.

Passava per allà amb el seu pare i li va cridar l’atenció la portada d’El senyor de Zapp. Va començar a mirar-ne la contraportada i a llegir-ne el contingut i el va deixar a la taula. Jo li vaig dir quatre coses: que aquest era el segon llibre, que el primer era el que hi havia al costat, que barrejava fantasia i humor… I va seguir al seu pare cap a altres taules (érem nou escriptores i escriptors que estàvem allà per a signar llibres). A una altra taula un escriptor jove, amb prou xerrameca, el va convèncer per a que comprés un dels seus llibres i en Pau, tot cofoi, es va fer fins i tot una foto amb ell.

I el pare d’en Pau va seguir xafardejant per la resta de taules, de llibres per a adults i ell va quedar-se per allà al mig, amb cara d’una mica avorrit. I jo, que me’l mirava, li vaig fer un gest que s’acostés i vaig dir-li que li presentaria els personatges. Ajudada per les il·lustracions de l’Enrique Corominas vaig anar-li dient qui era qui i apuntant-li quatre coses del que feia a la història… I els ulls li espurnejaven… I va cridar al seu pare i li va demanar permís per a quedar-se El ceptre de Zink. I em va demanar que li dediqués… I, quan jo ja pensava que marxava, va arribar per allà la que devia ser la seva mare i va dir-li que també volia El senyor de Zapp. I li vaig dedicar també… Faltaria més…
Caram, caram… Tan sols faltava la foto. I ens la va fer un company de taula, en Jordi Palay, l’autor de La llàgrima de la lluna, llibre il·lustrat per en Quim Bou. I vet aquí un gos i vet aquí un gat i un altre lector hem pescat!

Els casos del detectiu Logan

• Vet aquí, finalment, la resolució del cicle del segrest del nebot d’en Logan, l’Usumtur, a mans de l’infame Logan K. La trobem a el cas del segrestador desquiciat.
• I un petit homenatge a la saga d’Indiana Jones… la presència i el savoir faire de l’Ezemin posen un punt de dolçor a la vida del baldat Logan, després de la batalla campal amb el seu enemic letal: el cas de la infermera accidental.
• Per acabar avui, la reaparició del mafiós Sártoku, que li fa una consulta a en Logan sobre si serà perillós per a ell participar en un curiós experiment. És el cas de la falsa soprano.

Setmana del llibre en català

El 29 de febrer comença, en una nova ubicació -l’avinguda de la catedral de Barcelona-, la Setmana del llibre en català, que s’allargarà fins al 9 de març.

A part de poder-hi trobar pràcticament tots i cadascun dels llibres editats en la nostra bonica llengua (i dic pràcticament tots perquè, curiosament, l’any passat no hi van ser presents ni l’editorial Alfaguara ni Roca editorial, amb la qual cosa els llibres de Kadingir van brillar per la seva absència), s’hi celebren un munt d’actes en paral·lel amb la presència d’escriptors i d’escriptores d’arreu del país.

I allà em trobareu, si us ve de gust anar-hi, el dissabte, dia 1 de març, de 6 a 8 de la tarda. A la meva paradeta, a part dels llibres d’edicions del pirata, hi trobareu llimones i alguna que altra sorpresa. I potser s’hi deixarà caure en Joan Puig, l’il·lustrador de L’entrenador de serps, al qual podreu demanar que us signi també el llibre, si és que el teniu. La Gemma Sales, il·lustradora de Han segrestat les bessones ha excusat la seva assistència per causes d’afonia.

El proper divendres, dia 7, hi podreu trobar -en un espai que anomenen Sofà 806- a en Jun parlant amb el mític escriptor català Joaquim Carbó, que fa ben poc que ha estrenat llibre: L’última casa, editat per Columna edicions, i en el qual recupera els seus herois de La casa sota la sorra, Pere Vidal i Henry Balua, ja de grans en una nova aventura a Barcelona. Cal dir que aquest és un cas ben especial. Hi ha pocs escriptors o escriptores que repesquin personatges seus i els presentin anys més tard fent balanç del que ha estat la seva vida.

La contraportada

No havia pensat a esmentar-ho, però fa uns dies va tornar a Mataró ràdio aquest bonic programa d’entrevistes en profunditat a persones relacionades, de forma directa o indirecta amb el món del llibre que vam començar amb en Jun. Ell ara, de moment, n’està desconnectat -amb la idea que tingui el temps que necessita per treballar en El cas Shapla- i jo en vaig fent.

Les podeu escoltar -via internet si és que no accediu al 89.3 de la FM- els dijous a les 12 del migdia.

Aquesta setmana l’entrevista la vaig fer a en Ramon Madaula.

Els casos del detectiu Logan

I seguim la sèrie, ara que estem acabant d’esmolar ja amb en Jan el mític capítol 100, que promet ser sonat.

• Amb el cas de l’amic retrobat comença una sèrie de cinc capítols en els que apareix en Logan K., un fosc fantasma sutum del passat d’en Logan, que es declara amic seu -cosa prou curiosa considerant que una de les característiques bàsiques d’en Logan és, precisament, que no en té cap ni un, d’amic.
• A el cas de la substitució subtil en Logan K. comença a donar simptomes que no és or tot allò que llueix…
• El cas del detectiu impostor ens acosta ja a les veritables intencions d’en Logan K., però el millor, la veritat veritable, encara ha d’arribar.
• El cas del nebot segrestat respon perfectament a la lògica del títol. Algú segresta l’Usumtur i en Logan, llogat per la Missi, s’encarrega de buscar-lo.
• El cas del nebot retrobat tanca, però no tanca, aquest breu cicle. El nostre detectiu se’n surt una vegada més i troba el seu odiat nebot, però serà al proper capítol quan assistirem al desenllàç…

Ai, si… qui ho havia de dir… encara no han passat dos anys de la seva aparició fulgurant en aquest món super competitiu de la literatura infantil i juvenil, i ja consideren la nostra Ishtar una heroïna contemporània.

I ho fa una persona de tanta anomenada com la Victoria Fernández, directora de la prestigiosa revista Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil (CLIJ), que ja va fer en el seu moment una bona ressenya d’El ceptre de Zink, el gener de 2007 i va parlar, amb paraules destacades, d’El senyor de Zapp. Ni més ni menys… Quin luxe!!!

Per tant… immersos en la redacció del tercer llibre de la saga (El cas Shapla) -que ens pot ajudar a fer que es fixin en nosaltres, amb més atenció encara, gent d’arreu del món- i a l’espera de veure com quedarà l’edició coreana que va comprar, ja fa gairebé dos anys una de les editorials de més pes d’aquell llunyà país asiàtic (Woongjin Think Big), vull fer constar la meva satisfacció pel fet aquest. I punt.

Per cert que el dibuix que acompanya el text és una mostra del munt d’esbossos que tenia fets en Jan sobre Kadingir…

O no… No té res a veure amb el tema però us remeto novament al meu darrer post, per si sabeu d’algú que vulgui el millor cotxe del mercat a un preu excel·lent!

I, res ens atura… seguim amb el lliurament de guions de casos del nostre estimat Logan, que esperem que faci aviat la seva entrada en el món de Kadingir, després d’haver encetat amb tan bon peu la seva aventura pròpia en el medi radiofònic.

• El cas de l’ampolla trobada ens dóna una nova entrada a l’Usumtur i la Missi i la feina que el nebot d’en Logan fa com a guarda espatlles de la nena rica.
• Una histèrica anzud i un equívoc absolut sobre la seva relació amb un senyor anzud que suposadament l’ha enganyat… això i més a el cas de l’anzud enganyada.
• L’entrada d’en Jan, ja no tan sols com a veu de Logan-Goldric-narrador dels casos i dibuixant oficial de la saga Logan, sinó com a guionista de luxe. Senyores i senyors… el cas del químic descentrat! on descobrim com és que en Logan té tants i tants malsons.
• I va reincidir, en Jan… el cas del malalt imaginari dóna més protagonisme encara a en Goldric com a ajudant real d’en Logan i destapa els obscurs desitjos d’un psiquiatre desquiciat…

Sí, sí…

És ben cert. El meu estimat CaSH, que m’ha acompanyat en les meves aventures dels darrers tres anys (amunt i avall, avall i amunt), busca nou amo o nova mestressa (que no té pas cap mania, el tinc molt ben ensenyat).

A més, tenint en compte tots els quilòmetres que hi he fet amb en Jun, a hores d’ara és, segurament, un dels més grans dipositari de secrets de Kadingir…

I com és això?

Fàcil… M’ha tornat a les mans el seu antecessor, el mític TT (de la mateixa raça, Suzuki wagon R+), que havia estat momentàniament en mans d’unes nebodes, i, és clar… tal i com està el pati (ja em veieu com estic… com sempre), què n’he de fer jo de dos cotxes!!!

Total. Que, posats a fer, és més fàcil -o no- col·locar-ne (a un preu arreglat) un que fa encara tot el goig del món (rodes noves, carrosseria impecable, dièsel) que no pas l’altre, que ja té una edat i una història al darrera.

Sabeu que el meu TT va ser el primer que va arribar a Espanya de la seva espècie? Sí, sí… Jo el vaig veure en un Saló de l’automòbil de Barcelona i, estranya com sóc per algunes coses, em vaig enamorar bojament de la seva carrosseria quadrada i menuda. Tant, que vaig decidir encarregar-lo a la casa Suzuki quan encara no n’havien rebut ni un ni cap. I el primer que va arribar a l’estat espanyol va ser per mi. O sigui que el TT és, fins i tot, un cotxe històric.

Sospito que el pobrissó va passar un moment delicat quan vaig decidir pre-jubilar-lo per aconseguir el CaSH -amb la mar de quilòmetres que jo feia vaig creure més adequat passar-me al dièsel, però mantenir el model, que ja m’agradava prou. Ja li va agradar estar amb les meves nebodes, la Núria i l’Anna, ja… però la primera mestressa sempre marca i, ara que el torno a tenir, sento que m’ha estat enyorant durant tot aquest temps, instal·lat també en un terreny més fred -Osona, en aquest aspecte, li passa la mà per la cara a Barcelona.

En fi, que si sabeu d’algú que vulgui un cotxe BBB (bo, bonic i bé de preu), que es posi en contacte amb mi, que ja en parlarem. Sempre és millor que vagi a parar a gent coneguda o coneguda de gent coneguda, que no pas a algú que no coneixes ni de rebot…

I ara… una nova fornada de casos del detectiu Logan… Cada dia és més a prop el moment en que podreu escoltar-los de viva veu… Però no cal que avancem esdeveniments… que tot arriba a aquesta vida!!!

• En el cas de l’aprenent de policia en Logan queda mig embarbussat en un cas que li planteja una aprenent de policia…
• El cas de l’original robat ens presenta una de les escriptores més velles i reconegudes de Ki, de la qual en Logan n’és fan, i els seus problemes amb les assistentes-secretàries…
• El cas del sabotatge culinari ens situa a la seu central d’un dels homes més rics de Ki, el rei del menjar ràpid del planeta… i aquest, a part de presentar-li un problema a solucionar a en Logan, li demana referències respecte al seu nebot…
• L’acció iniciada en el cas anterior es desencadena en El cas de la pubilla desprotegida, quan l’Usumtur, el nebot d’en Logan, comença a exercir un nou ofici, el de guarda espatlles de la Missi.
• Finalment… el cas de l’assassí descontrolat demostra -per si quedava algun dubte al respecte- que la Turusu, la germana d’en Logan, té un nas excepcional per a lligar-se homes problemàtics.

Ei… dibuixos d’en Jan, eh?

I, vetaquíungativetaquíungos, que aquestcontejas’hafos… I, vetaquíungosvetaquíungat, que aquestcontes’haacabat!!!

Ei… Són bona cosa, eh?

I ben útils i necessàries en molts casos, que les situacions de pressió, o aquelles altres que ens fan sentir malament pels motius que sigui, s’han de resoldre. I desconnectar ajuda. I tant si ajuda…

En Jan se n’ha anat a Mexico lindo a desconnectar i ha trobat una bona colla de raons per fer-ho, una de les quals la principal, segurament. I jo també, durant la mateixa setmana, en faré una de petitona de desconnexió, aprofitant un tema de feina -que precisament és d’on, en aquest cas concret, m’interessa desconnectar una mica-, i me’n aniré fins a Madrid, a participar activament en les Jornadas Mujer y Deporte i -això és el més important per a mi, ja us ho dic ara- a gaudir de les excel·lents dots d’amfitrions de l’Alicia i en Joaquín.

I és que la vida segueix, com deia el meu col·lega en temes Logan i altres galindaines en una frase afortunada, amb dolçor i dolor alternats, i ens veiem abocats a viure-la de la millor manera possible, sense pressa però sense pausa…

Bé, bé… i ara, després de tants dies de repòs, una nova tanda de casos d’aquest detectiu que ens té tan ben ocupats i distrets (avui arribem aquí al cas 50, però penseu que ja estem preparant l’especial número 100!!!):

• En el cas de l’aprenent rebutjat es demostra el caràcter esquerp i individualista d’en Logan, que no accepta ni un aprenent que ve recomanat pel totpoderós Sártoku.
• El cas dels vaixells esfumats va marcar època, més que res perquè va ser el número 50… En Logan es retroba, inesperadament, amb la senyoreta Ezemin… Espereu a sentir l’audio (quan arribi el nou web que també s’està preparant) i veureu com no sempre ens ajustem estrictament al guió, cosa que aprofita en David López amb tota l’alegria…
• En el cas de l’exposició espoliada descobrim que en Logan té terror als dentistes i algunes coses no gaire clares sobre les exposicions d’art i la gent que es mou en aquests ambients, a Ki.
• El cas del mort accidental torna a tenir com a protagonistes gent de l’entorn immediat del mafiós Sártoku i és que això de la màfia deixa empremta…
• Finalment per avui, el cas del lladre de gigirmines on l’Usumtur, el nebot d’en Logan demostra que està molt a bones amb la Missi, la filla mimada d’un dels homes més rics de Ki.

No m’hi havia trobat mai…

L’existència de les muses, que els grecs antics tenien molt clara, no deixa de ser una bonica llegenda. Quan escrius, de vegades, molt de tant en tant, sembla que algú et vagi dictant, les paraules surten fluïdes de la ploma (o del teclat)… Per allà en deu córrer alguna… la Cal·líope o la Terpsícore, sense anar més lluny.
Però sobta, i molt, que algú et declari musa seva.

I això és el que ha fet la fantàstica àvia de l’Oriol de Vallmoll. M’ha deixat esmaperduda, bocabadada i amb ganes de baixar una altra vegada allà (de fet ho he de fer, ja sabeu, allò tan cuco d’arreglar el tema del calendari inútil) per fer-li una forta abraçada i endinsar-me més a fons en el seu món (poesia, pintura, cant coral).

Des d’aquí una salutació i deixar constància del poema que m’ha dedicat i que li agraeixo de tot cor.

La musa

Maria Romero 24-1-08
Dedicado con cariño, a Mercè Masnou.

I, abans que res, alguns Logans més, per anar-vos tenint entretinguts…

• En el cas dels musens missatgers veiem en Logan, atès per la seva mare, la Musama, passant la grip dels musdagurs… i tot i així resolent un cas!
• El cas dels bàrbars moderns ens introdueix en el món dels afeccionats a un dels esports més populars de Ki, i en les inesperades conseqüències que això pot tenir per a una pobre venedora d’angais, una mena de papagais kiïtes, xerrameques de mena.
• El cas de la fuga massiva ens ofereix noves pistes sobre la interacció entre en Logan i el seu nebot, l’Usumtur i el detectiu resol d’una revolada el cas que li planteja la celadora de la presó d’alta seguretat d’Éklum (esmentada -la celadora- en el primer capítol, de passada). El detectiu, a més, segueix tenint uns malsons espantosos…
• En el cas dels refugis de Nuzua una eixalabrada i animada anzud, la Tilil, que té la curiosa mania de començar totes les seves frases per EI… li presenta un cas prou especial, relacionat amb la climatologia d’una regió del planeta Ki…
• I un cas ben especial per acabar la ronda d’avui: El cas de la cuinera desatinada, que deixa prou clar que la cuina terrestre i la kiita tenen punts de connexió… i que grans figures com la de la Carme Ruscalleda no són ben bé qui ens pensem que són…

Ei… que cucos els dibuixos d’en Jan, eh?