Déu n’hi dó!

Siiii! Per fiii! Ja tinc la L, el que significa que sóc apte per conduir!
El passat dilluns, desprès d’un cap de setmana a la neu, toca aixecar-se aviat i anar direcció Girona a examinar-se. Quan arribem allà, ens espera una sorpresa: tot està nevat! Tots els camps, paratges… Per sort, la carretera no ho està. Anem a donar una volta per la zona on ens ha tocat fer l’exàmen, i a esperar a l’examinador.

Es comencen a notar els nervis, ja que pel que sembla, han arribat un grup de persones que tenen pinta d’examinadors, i en comencem a comentar les primeres impressions: aquest sembla simpàtic, aquest altre també, ui mira, hi ha una dona! Diuen que les dones van més a saco… Però tot i així sembla simpàtica, però de les que va al lio… A més a més, comença a aparèixer boira…

Al cap d’una bona estona (que a mi no m’enganyen, però fijo que els examinadors van anar a fer un café) sen’s dirigeix a nosaltres la dona. Ai ai… Jo he decidit ser el primer, la saludo amablement,  i sortim. Sortida bé, poso les llums, i com molt bé ha dit ella al meu professor, no podem anar gaire lluny amb el temps que fa… I jo pensant per dintre “biiiien!”
Va anar tot rodat, no hi havia molta gent circulant, i molt menys peatons! Fins i tot l’aparcament en batería, que no tocant la batería; excepte una coseta que em va tocar una mica la moral.

Al girar una cantonada, hi havia un cotxe allà aturat. Com que de moment no es veia, i jo tenia un stop, em vaig quedar allà quiet. I passen un parell de minuts, i pregunto que qué faig, si l’adelanto o qué. Ella em diu, de bones maneres, però d’aquella manera que ho deixes anar: “si et vols treure el carnet de cotxe és per anar sol, no per a que t’acompanyi sempre un professor o un examinador…”
En qüestió de 4 segons, el meu cervell privilegiat  ja té una resposta per a donar-li, adequada, correcta i educada, pero d’aquelles que també fan mal perquè les llences com si fossin un punyal, però que no ho sembla. Pero no, no és plan de contestar-li que ell està malament aparcat allà, i que si està esperant algú deuria portar les llums d’emergència o l’intermitent… Així que li demano un perdó que no sé per què el vaig dir, somric, i continuo endavant.

Quan acabo, ja em disposo a sortir del cotxe i em diu “no et deixes res?” Penso. Clar! El mobil, la cartera, el dni… Però crec que ella no es refereix a això… Es refereix al motor del cotxe…

Quan vam acabar l’exàmen, no ens va dir si haviem aprovat o no, fins que no el vam fer els tres que ens examinavem. Quan va acabar l´últim, es van quedar parlant amb el professor dins del cotxe, i quan van sortir, ella va marchar corrent. No sé si tenía pressa, o és per a que si ha suspès a algú, no li retreguin res… I menys mal que jo estava aprovat, perquè si em suspèn per allò, i a sobre que li pregunto, jo la vaig a buscar per dir-li!

Però res, sembla que sigui una examinadora dolenta, per tot el que escrit, però tot al contrari, se la veia una dona simpàtica, però de les que van al lio. I així que res, un bon regal pels vint anyets: el carnet de conduir! Tot i que també podria ser el cotxe…
Qué lluny queda aquella entrada del 20 de Juny del 2008, on deia que m’apuntava a l’autoescola… Tot i que entre feina i estudis, no hi vaig poder anar “de debó” fins aquest any!

PS: com que es molt típic posar en aquestes entrades fotos de la L, jo us poso fotos de patitos!