Déu n’hi dó!

Sempre, tant al cole com a l´institut, ens havien donat les agendes aquestes típiques que en una pàgina tenen dilluns dimarts i dimecres, i a l´altra la resta de dies (també anomenades agendes setmanals)

Doncs a mi, em feia gràcia comprar-me una d´aquestes que tenen un dia per pàgina; perquè ja n´estava cansat de les altres i volia una d´aquestes…

Quina ha sigut la meva sorpresa, que al cap de dos setmanes, ja n´estic cansat! I és que no pots veure, per exemple, si demà tens exàmen, o que tens la setmana que ve… M´ho haig d’estar apuntant a cada pàgina; i quan tinguem moltes coses, allò serà un sarau… Amb les altres, giraves la plana, i amb un cop d´ull ho veies tot…

Jo vull una agenda setmanal!

Avui he anat a buscar les meves ulleres!
Per fi! I és que es va trencar una patilla, i clar, es tenien que arreglar… I com que entrava en garantia; i és gratis… Bé, encara que no entrés en la garantia es tindria que haver arreglat, perquè on vas per aquest món amb una patilla només…

Doncs em dirigeixo jo tot feliç a l’òptica, cansat de portar les ulleres velles, amb les quals hi veig però haig de forçar la vista una miqueta, i a més a més estàn rallades…

I quina és la meva sorpresa quan em diuen que aquella muntura s´ha esgotat, i que el fabricant no en fa més… Normal, a tothom se li deu haver trencat de la mateixa manera que a mi! I és que era molt fina la part que es doblegava, i a sobre anava com soldat de manera xapuçera al vidre… Total, maques però una mica desastre!

Així que jo pensava que em deixarien triar una altra montura que m´agradés… Però no. El senyor fabricant ja n´ha fet una per a mi. Una de lletja.
Però com es pot anar amb això pel món! Aviam, l´estructura era maca, però el disseny… Negres i blanques, i com amb una mena de forats amb forma de ratlla… HORRIBLES!

I clar, evidentment, no es poden canviar…

… De moment…

Doncs si! I és que sembla mentida que ja hagi passat una setmana! Se m´ha passat volant! I aquest cap de setmana, com que no he estat aquí, tampoc he pogut actualitzar… Aix…

Doncs bé, us parlaré una mica del grau superior d’allotjament a Girona! És la òstia! Hi ha assignatures on fem teoria, i d´altres que fem pràctiques per allà al centre! Per exemple, la nostra aula, hi ha un taulell de recepció i tot muntat per quan haguem de fer de recepcionistes, o també tenim una aula que és com una suite d´un hotel! Una passada!

I demà 2 d´Octubre, els companys de restauració fan un dinar als mossos de Girona, i nosaltres hem fet la decoració de la taula! Ja tinc ganes que arribi nadal per decorar l´escola, i és que al magatzem hi ha de tot!

I avui, la profe ha desordenat l´habitació, i teniem que ordenar-ho i fer unventari! He acabat amb una alergia de pols que no us ho podeu imaginar! No veieu com cansa fer inventari!

Aix… Quins nervis…

Mira que ho sabia, que arribaria l´últim dia, i que llavors em pillaria tot de cop… Em tindria que haver anat mentalitzant durant la setmana de que “el dilluns començo”, i no amb el típic: d´aqui a quatre dies no podrás aixecar-te tan tard…

I és que si els horaris són els que creiem, haurem d´agafar un bus a les 6.30 del matí per anar a Girona! Ja m´està agafant un pal! Si quan anavem aquí a Blanes, hi havia vegades que anava a dormir a les 3 o així… Entre tonteries, o fent deures perquè m´agrada més a la nit… Ara, ja no caldrà que dormi!

A més a més, si sortim a les 14.30, hi ha un autobús que surt a aquella hora! Molt juuust! No ens donarà temps de res, i haurem d’esperar al següent, que és a les 3.45…

Així que… AVIAM QUAN EM TREC EL CARNET DE CONDUIR!

Aquests dies, en el que encara no hi ha cole, un ha de començar a plantejar-se que d´aqui poc comença el “cole”, posar-se a repassar una mica anglès, mates… Que després arriba el primer dia, i et comencen a fotre explicacions i tu no t´enteres de res…

I evidentment, la millor sol·lució és registrar-se a forums! No per apreguntar els dubtes, en els forums aquests que la penya va i hi pregunta coses rollo: he apretat control i espai, i no sé on s´ha ficat el meu messenger… Siusplau, ajudeu-me que es molt i molt important!

Per exemple, he retornat als forums del Deu Vos guard, gran pàgina que allotja aquest bloc, a alguns nous, a d´altres que ni sabia ni que existien…

I és que això és el millor que s´ha de fer abans de començar! Clar que si! Ja he parlat prou anglès aquest estiu, i per que fa a mates… Ja no n´hauré de fer!

Aquest cap de setmana, como de la noche a la mañana, han muntat aquí a Blanes un mercat romà! I un de debó, perquè val molt la pena!

I ahir dissabte, hi vam anar amb la Cè, l´Ariadna i l´Helena!
És una passada (tant la Mercè com el mercat) ja que es molt realístic: tot el passeig, s´ha transformat en un petit mercat romà, amb les seves muralles, els seus romans amunt i avall, hi havia una exposició d’aguiles, mussols…

I evidentment, també feien tallers: d´espelmes, d´encunyar monedes, de perfums… Fins i tot, et podies muntar a uns petits burros, i anaves per tot el mercat!

Fins i tot, vam menjar en un petit restaurant de fora “la ciutat” on feien cus-cus, que estava la mar de bó, i a més a més, Alkaba (o alkeba… que ara no me’n recordo del nom) que era com patates fregides, rebossades amb una farina… Estava la mar de bó! I és que ahir, ens hi varem possar les botes! Desprès, pastís, gelat, crepes…

I a les 8 de la tarda, vam anar a la presentació del llibre immortals, sans i perfectes d’en Salvador Macip, que en un moment va omplir la sala, i més quan va començar a firmar el llibre… Quin sarau de gent cap amunt i gent cap avall!

Finalment, faltava el sopar típic romà, a la llum de la lluna, perquè no hi ha llum, bàsicament! Aix… Si es que aquest ajuntament porten un desordre… Jo crec que en Salvador Macip hi tindria que fer una visita, i minimitzar el caos, tal i com fa ell!

Així que si voleu venir, ho heu de fer ja, perquè avui a les 12 s´acaba! Això si, demà també trobareu mercat, però d´un altre tipus! El mercadillo dels dilluns! I també, si voleu, us podeu descarregar el PDF, que ara està molt de moda, amb toooota la informació d´aquest esdeveniment! Fins i tot, hi podeu trobar restaurants que fan un menú romà durant tot el mes!

Seguim amb les entregues de les pitjors pelis del món mundial, i així l´últim dia, podem fer una enquesta i votar a la que us hagi semblat pitjor!

500 años después de que los caballeros templarios fuesen cegados y ejecutados por llevar a cabo sacrificios humanos, los caballeros regresan a la vida para aterrorizar al pueblo de Buzano durante sus fiestas.

Aquesta peli fijo que deu fer por! Els habitants de la regió deuen estar per allà calents i contents a la festa major del seu poble, i llavors, apareixen els monstres aquests… Fijo que hi deu haver algú a la casa del terror, i es pensa que son els actors d’allà, i acaben tots morts a la sala de la carnisseria, on pasaran a fer d’atrezzo per a les properes cases del terror…. Què macabra, no? És una pel·lícula ben maca per a veure el dia de la diada!

_______

© de l´argument: peliscutres.wordpress.com

Aventuras prehistóricas de Eegah, un gigante cavernario, que es descubierto en una cueva por una jovencita  que le proporciona una buena afeitada. El cavernícola se enamora de ella, a pesar que ya tiene novio en la figura de un joven de 16 años. El triángulo terminará de mala manera.

Ummm… Anem pujant el nivell, eh!? Doncs encara que no ho sembli, això és una peli de terror! De terror!
No sé quin terror hi deu haver, perquè com està clar, totes aquestes pelis ni tan sols les he vist (tot i que algunes ja les estic aconseguint, perquè és una temptació!) però es que aquesta… Aquesta té tela!

Ah per cert, una curiositat de la peli: el primer títol que se li va posar, era Gillette, però el van tenir que refusar perquè el van posar a les maquinetes d´afeitar!

Curiós! Sobretot jo, que porto tres anys treballant-ne en un! (i que siguin molts més!)

És completament impossible que passi desapercebuda. Si la publicitat del càmping figurés en una carretera catalana en lloc d’estar ubicada al cor de l’Estònia profunda –boscos, poques ciutats i molt poca població–, no cridaria l’atenció i passaria desapercebuda.

Però no, a 17 quilòmetres de Pärnu, un balneari per banyar-se al Bàltic amb aigua gelada, salta la sorpresa. L’escut és l’oficial, els colors són blaugrana i el nom de l’establiment no pot ser més impactant: Camping FC Barcelona. Només falta que soni l’himne per un petit camí sense asfaltar que condueix fins al curiós enclavament.

A la recepció del càmping oneja una bandera del Barça i, més avall, es poden llegir les sigles del club (FCB) perfectament dibuixades sobre pedres.

Alexander Pruuli s’alegra de descobrir als seus conciutadans el club que porta al cor. Parla estonià i quatre paraules de rus, però es fa entendre. Només ha sortit un cop d’Estònia. Va viatjar a Barcelona, i va conèixer el Camp Nou. Va abordar la botiga oficial del club i allà va adquirir dessuadores, samarretes, bufandes, gorres i banderes. Es va enamorar tant del Barça que va batejar el seu càmping amb el nom del club. “Messi, Puyol, Henry, Etoo”. Recita els noms sense vacil.lar.

Vora el càmping hi ha un rierol i un petit camp de futbol amb dos miniporteries. Alexander acomiada els turistes amb crits de “¡Barça, Barça!”. És increïble. El Camp Nou està a 3.200 quilòmetres, però Alexander el porta al cor.

Font: Absurd diari

Buff… Quin dia a Barcelona! Vinga amunt i avall comprant roba, i roba… I ademés, a l´anar amb noies, pitjor!

Això si, ha valgut la pena: ja tinc a les meves mans a las cinco en el astoria el nou disc de la oreja de van gogh!

El título A las cinco en el Astoria hace alusión a un antiguo punto de encuentro muy habitual de los jóvenes donostiarras, la esquina de los Cines Astoria con la Plaza de Pío XII del barrio de Amara de San Sebastián, en el que ensaya La Oreja de Van Gogh. Estas salas de cine cerraron y fueron derribadas en 2004, y actualmente se encuentra en construcción un hotel en el mismo solar.

Quina emoció! I és que tenint el cd a les mans (ves tu quina cosa, podent-se baixar d´internet… Però em feia il·lusió!) ja se m´han posat els pels de punta!

Així que aquesta nit, toca escoltar música!