Amor dominicano (2a part)

July 31st, 2007

 

Mail d’ell (per mi);

xenia no te imagina cuanto dano mehas hecho diciendome q solo queria irme a espana me ciento mal por tod lo q piensas de mi estoy tranquilo con migo mismo porq se q no te menti en el poco tiempo q estube com tigo te coji mucho carino y te quise mucho y te quiero toda via me ciento muy bien en mi pais porq estoy con mi familia tengo m,i trabajo,nunca te dije q no binieras aqui atrabajar te dije llamame para q hablemos para explicarte como se vivia aqui y si querias venir eras bienvenida pero no me llamaaste y no te lo pude explicar seb q ahora me miras como la persona q no soy te quiero de verdad  y si quiero que te vengas a vivir con migo todo esto q me escribiste no  lo meresco a unque no lo creas no te menti queda enti si me crees o no te quiero aun mas se la persona q eres y te juro q nunca he pensado hacerte dano cuando estaba contigo no estaba con ella solo quiere hacernos dano se q lla no crees enmi pero te quiero adios amor mi chuvava mi bebe no sabes cuanto te extrano

 

Sms’s, trucades, + sms’s, + trucades, no l’agafo, em torna a trucar, no l’agafo, em torna a trucar, l’agafo.

Mail d’ell (per mi);

amor no dejo de pensar enti,  gracias por contestarme la llamada ;no te imagina lo bien que me senti al escuchar tu voz ,volvi a vivir ,tengo muchos planes con tigo ,espero q las cosas se arreglen entre nosotros; porq te qro mucho amor mio ,aveses es bueno q en la vida pasen cosas para uno darse cuenta si en verdad qre a una persona porq al pasar esto y tener unos dias sin hablar con tigo me di cuenta cuanto te qro .te pido por favor q confies enmi y veras q las cosas ban a ir bien; nunca tee traicionado ni lo voy hacer ,no dejo de pensar enti amor qro q me escuche y creas en mi ,tqro bebe mi chuvava un beso desde lo mas profundo de mi corazon.

Mail de mi (per ell);

Heily… por favor, te lo pido por favor; dejame. No me insistas mas. Dejame…

Podria decirte muchas cosas, pero no tengo ganas. No quiero darle mas vueltas a este asunto. No entiendo porque despues de tantos dias me has vuelto a mandar mensaje… No entiendo porque de repente te has llenado de esperanzas, ni porque piensas que quiero venir a vivir contigo en diciembre.

Te cogí el telefono porque creí que eras otra persona (me llama gente con numero ocultado a veces, y me es imposible saber si eres tu o la otra o el otro), y ya al estar hablando contigo, por educacion, no te corté, pero la verdad es que no quiero hablar contigo. No quiero mas excusas ni mas explicaciones ni nada. No me llames por favor.

Esta es mi decision y tu tienes que respetarla, porque no te queda otra. No quiero estar contigo. Me da igual si soy justa, si estoy equivocada o si tengo razón. Estoy agobiada. No siento amor por ti, lo unico que siento es agobio y malestar, y cada vez es mas grande. No quiero seguir con todo esto. No quiero seguir discutiendo. Quiero que se acabe. Y de hecho, se acaba ahora y aqui.

Si me respetas o te importo algo; me dejaras en paz.

Si no lo haces, solo vas a conseguir ponerme peor de lo que estoy.

No te guardo ningun tipo de rencor. Solo te pido que dejes de insistirme, de llamarme y de escribirme. Te lo agradezco. Por adelantado, muchas gracias.

Xènia

Mail d’ell (per mi);

bebe quiciera entenderte pero  lop que ciento es mas grande que yo,me doy cada dia mas cuenta q nunca era cierto todo lo q me decias.yo si me enamore de ti enserio,es cierto q en una relacion el q mas da es quien mas sufre me confia 100*100 todo lo q me decia ycreaste un sentimiento muy profundo enmi y ahora qres q me olvides de todo asi tan facil.xenia nunca habia tan solo como cuando te conosi ati y me entregue ati sin medidas porq vi enti una persona de buenos sentimientos y mi proposito es aserte la mujer mas feliz del mundo pero te dejaste envolver la mente con puras mentiras tengo esperanza porq te amo y el q ama no pierdes las esperanzas.si de verdad sentiste algo por mi escuchame despues q me escuche si no qre volver a serlo pues no se te buscare hasta en el infinito mporq te amo.xenia tu has marcado mi vida para ciempre un beso bebe.

 

Mail de mi (per ell);

Me duele la barriga, tengo ansiedad, malestar y un desespero que ni te imaginas. Si crees que voy a terminar estando contigo por lastima, te equivocas muchissimo. Y si crees que me interesa tu amistad para algo, te equivocas todavia mas.

Eres un MENTIROSO. Y te lo digo con la boca bien llena, porque lo sé todo.

Eres un mentiroso porque me engañaste, pero no solo por eso, porque ademas, eres tambien un mentiroso por negar la realidad. Y sé cual es la realidad porque he hablado con ella, y porque tengo todos los mails que le mandaste… incluso ese que tu afirmas que no existe, ese que tu me dijiste en un mensaje de voz que era mentira, el del 7 de julio… ¿Quieres que te lo demuestre?

"From: "heily csadsdev"

To: yxxx@hotmail.com

Date: Sat, 07 Jul 2007 19:59:40 +0000

hola como estas espero q bien todabia no puedo orvidarme de ti qro escuchar tu voz porfavor llamame porq t llamo y no me responde no importa q alla buelto con tu novio podemos hablar y dime cuandfo bienes si no qre llamarme mandame un mensaje pliss t qro mucho eres especial enmi amor un beso inmenso para ti heily"

¿Tambien vas a tener la cara dura de decirme que esto se lo ha inventado ella? Dímelo; a mi ya me da igual todo lo que tu dices. Yo sé cual es la verdad, y en ti no voy a creer nunca mas. Dios te va a castigar. No esta bien hacer daño a la gente. No esta bien mentir. No esta bien. Y en el fondo me sabe mal por ti, porque tu vida es una mentira. Tú eres una mentira. Y con el tiempo todo sale… TODO. Y el tiempo lo pone siempre todo en su sitio. Incluso a ti. Dios le da a cada uno lo que se merece.

Estoy empezando a odiarte… Ademas tienes la poca verguenza de decirme "me doy cada dia mas cuenta q nunca era cierto todo lo q me decias". Ya no me importa nada si lo crees o no. Lo que te decia era verdad, porque yo no soy como tu. Yo no soy una mentirosa. Se cree el ladron que todos son de su condicion, ¿sabias eso?.

Encima ademas tambien tienes la poca verguenza de seguir intentando hacerme creer que yo fui la mas especial, que de mi te enamoraste en serio y que nunca antes te habias entregado asi con nadie. DEJA YA DE MENTIR!! A ella le escribias las mismas cosas, los mismos poemas… Quieres que te lo recuerde??

 

"From: "heily csadsdev"

To: yxxx@hotmail.com

Subject: de partye de heily espinosa

Date: Thu, 03 May 2007 23:43:31 +0000

hola mi amor me conecte para escribirte,espero q estes bien .me qde esperando tu llamada hoy,quiero q sepas q eres muy importante para mi porq desde q te conosi cabiaste mi vida por eso quiero estar junto ati para ser feliz atulado y compartir mi vida con tigo espero q tu piense lo mismo si no puedo visitarte te esperare para pasarme con tigo todo el tiempò.

mi amor cuando mis ojos me pregunten por tu ausencia y mis oido por tu dulce y suaves palabras solo podre decirle q estamos lejos para tocarnos fisicamente pero muy cerca para sentirnos infinitamente,q todo tus logros sean todo por el exito alcansado de tu esfuerso.

me tiens loco pçde tanto pensar enti,me dejaste echisado quiero estar contigo otraves para volver a tener esos momento tan inorvidable q pase con tigo lo yevo dentro de mi ciempre te tendre en mi mente ya eres parte de mi.atentamente heily espinosa desde lo mas profundo de mi alma.

mi chuvava yo te rrecuerdo de una forma tan bonita q por nada se me quita el vivir pensando en ti,porq cuando el tiempo es demaciado lento pienso en ti solo enti inorbidable."

 

Dejame ya. Por mi bien, y por el tuyo tambien. Porque si me vas a "buscar hasta el infinito", te voy a buscar problemas.

No te voy a avisar mas. Y no es por rencor. Es por mi propia salud. Tu mismo.

 

Saps alló que ja no saps que fer? Espero haver-lo espantat… Algun advocat a la sala? El puc denunciar per acoso? Tinc el seu passaport complert fotocopiat!

 

 

 

 

 

 

Amor dominicano (1a part)

July 31st, 2007

 

Quan tothom t’ha dit "ves amb compte", quan tothom t’ha avisat "no t’ho creguis tot", quan tothom t’ha advertit "només volen sortir del país", quan tothom t’ha insistit "tenen molta labia", … I tu no has fet cas de RES. Llavors és.

Llavors és quan les coses comencen a caure pel seu propi pes, i et comences a adonar de la realitat, i et comença a caure la vena dels ulls, i comences a pensar que potser tenien raó.

 

Missatge per ell (de mi);

Me parece increible que jures por Dios y por tu madre que no me mientes…  

No entiendo como eres capaz de tener la sangre tan fria. Me prometes que todo con Veronica pasó hace mucho… Y por Dios;  este domingo dia 7 de julio le estabas mandando un e-mail tan bonito!

Y me prometes que cuando estabas conmigo ya no estabas con ella… pero le escribias cosas preciosas y la llamabas… ¿Eso para ti no es mentir? ¿Eso no es engañar? Joder… ¡¿que coño te pasa?!

¿A que estas jugando? Quieres salir del pais y no sabes como hacerlo, ¿verdad? Por eso no querias que yo fuera a trabajar ahi. Lo que tu querias era venir a España. Porque cuando uno se enamora de una persona, no anda escribiendole mensajes bonitos de amor a ninguna otra.

No sabes cuanta rabia tengo dentro… ¡Me siento tan tonta!

Me decias que todo el daño que me habian hecho y toda la mala suerte que habia tenido con los otros chicos, no la iba a tener contigo, que tu no me ibas a hacer daño… Eres un mentiroso.

Confiaba completamente en ti. La unica duda que tenia, era saber si iba a poder quererte tanto tantissimo como yo creia que tu me querias a mi. Que ingenua. Que inocente. No me querias en absoluto. Todo eran palabras y solo palabras. Esas palabras que tan bien sabes pronunciar, y a las que tantas personas pronuncias en tan poco tiempo.

No puedo creerte. No quiero que me contestes este e-mail. No quiero que me escribas ningun mensaje. No quiero que me llames. Y no quiero que te acerques a decirme nada cuando me veas pasar. Nunca. Nunca mas. ¿Sabes porque? Porque no me importas nada, y no me importa nada de lo que puedas decirme ni de lo que te pueda pasar.

A mi me puedes decir muchas cosas y hacer mucho daño si quieres… Pero no mentir, porque eso no lo perdono. Te dije aquel dia en Mangú que no me engañaras porque no te lo iba a perdonar. Creiste ser mas listo que yo, y puede que lo seas, pero recuerda que todas las cosas, tarde o temprano, acaban saliendo.

Y lo mas importante en este mundo, es ser fiel a uno mismo, ser honesto, y no estar viviendo mentiras ni estar diciendo cosas que no sientes, ¿sabes porque? Porque yo voy a seguir con mi vida y solo te voy a tener como un recuerdo del pasado, pero tu vas a estar contigo mismo toda la vida, y vas a tener que soportarte siempre. Toda la eternidad.

Que seas muy feliz, y que tengas mucha suerte con la proxima Española a la que vayas a engañar.

Entrevista final?

May 13th, 2007

 

Bueno, doncs resulta que l’altre dia vam tenir 3 visites més de candidats per llogar l’habitació buida. Una a les 20h, l’altre a les 20:15h i l’altra a les 20:30h. Era com organitzar una consulta al metge, va ser divertit, ens vam sentir solicitats.

La primera va ser una noia… normal (que ja és MOLT) de 20anys. El segon un noi molt peculiar, que només va pronunciar 3 frases en tota l’estona que va estar a casa:

"Hola"

"Doncs ja l’he vist, ja us diré algo"

"Adeu"

De veritat que hi ha gent molt molt rara… Pero molt, eh? Ademés va ser super incòmode pq navem tots 3 davant seu ensenyant-li el pis "aixó és el menjador", "aixó es la cuina", i ell l’unic que feia era que si amb el cap. El deuríem intimidar potser… De fet ha sigut el primer que sembla que no li hagi agradat el pis.

El tercer va ser un altre noi, que deia que era argentí, però d’argentí tenia poc, per mi que era entre Colombiano i Japonés. Era molt molt pesat, i acabava totes les frases com el Flanders, amb "ito-ita-illo-illa…". El company se’ns va presentar amb traje i corbata (si ho va fer per impresionar-nos, em sembla que la va cagar), i va quedar super encantat amb l’habitació.

Vam reflexionar… i després "de mucho deliberar", vam decidir trucar a la noia normal pq fes les maletes i vingués quan vulgués. Es que sinó no ens decidirem mai… Perquè aixó es molt difícil, i visto lo visto… Total, si un cop a casa ens n’adonem de que es lo peor de lo peor, sempre la podem fer fora… Tampoc es tant greu, no?

Lo important sería saber si vindrà o no. Quan la vam trucar, ens va dir que ara mateix encara no podia, que seria d’aki 5 o 7 dies, i que ja ens trucaría. :?

 

 

 

May 9th, 2007

 

Soc super tonta.

Saps allò que fas algo i dius: osti tu, pero, com soc tant tonta??? Doncs així de tonta soc.

Ahir x la tarda, sona el telèfon a casa;

"¿Es usted la señora de la casa?"

"Si, soy yo"

"¿Te puedo tutear?, pareces por la voz joven…"

"Si, como no" (making friends…)

I aquí va començar tot. La tia em diu que es per fer una enquesta de l’aigua del nostre poble. Em fa unes quantes preguntes, i seguidament amb molta gràcia i molt habilment, em comença a fer preguntes, (edat, feina, habitants de la casa…) i per finalitzar, em diu que demà (es a dir, AVUI!!) m’envia a un noi per fer-nos una demostració de la qualitat de l’aigua. Llavors clar, ja em vaig començar a espantar, i vaig començar a reaccionar de tot lo mal fet que havia fet donant tanta informació, i la volia esquivar i borrar i rectificar i anar amb la màquina del temps 10 minuts abans per no haver dit el que va sortir per la meva boca i li vaig dir:

"Escucha… que como ya te he dicho, somos jovenes y vamos muy mal de dinero… que si es para vendernos algo dejalo pq asi no pierdes tiempo tu ni nosotros"

"No no, es solo para saber vuestra opinión en la demostración de agua, no es para vender nada"

Bufffffffff…. Ja no podia fer res… Era massa tard…

"Vale, entonces recuerda Xènia que mañana a las 20.30 vendrá mi compañero para haceros la demostracion, que durará entre 30 y 40 minutos".

 

Diossssssssssssssssssssssssssss. Es pot ser tant subnormal?!?!?!

 

Ademés avui m’he compromes a sopar a casa la mama… així que m’ha tocat trucar per telèfon als meus companys de pis en plan; "eeeeeeeeeeeeeei, no obriu a ningúuuuuuuuuuuuuuuuuuuu, que ens volen fer una demostración del agua, pero es tot molt raroooooooooo, dp us ho explico, pero no agafeu el telefon ni obriu la porta a ningú; diguin el que diguin…. s’han equivocat!!!".

I ara quan arribi a casa em fotran una bronca que fliparé, i ben merescuda… Bueno, o potser no… En qualsevol cas… ja us ho explicaré!

 

 

 

Tot arreglat!

May 4th, 2007

 

Els alemans tornen a estar a Alemania, nosaltres tornem a tenir aigua corrent, i la poca pressió que tenia jo a la meva dutxa i a la meva pica (del meu wc), és encara més poca. Jo pensava que s’arreglaria… Però no. S’ha empitjorat. Que hi farem.

Les finestres segueixen sent de fusta, i segueixen deixant passar un aire que flipes mentre mires la tele. El "fregadero" de la cuina, segueix amb el cubell a sota que s’omple cada cop que freguem els plats… De fet m’hi he fixat i està tot com envoltat de precinto… Suposo que ho podriem apanyar igual que ho van apanyar els ultims que ho van tocar… pero… Som uns cagats. Aquesta es la veritat. Jo no m’atreveixo a tocar res… i… i ells tampoc xD.

 

Res de res

April 27th, 2007

 

Un pis té moltes complicacions…

Ja se’ns ha espatllat el desagüe de la pica (hi tenim una galleda pq quan fregues els plats, cau aigua pel tub), se’ns va descongelar la nevera (i el congelador!) i tooota la cuina era una piscina (i tot el menjar una massa pudent) alhora que ens va deixar de funcionar la rentadora i el forn (sí, es que se’ns va saltar un plom que conecta aquestes tres coses i no ens vam adonar…), les cadires del menjador se’ns desmonta cada dia una, també se’ns va espatllar la tele (sort que l’Arnau va posar la seva al menjador), i ja la última, es que els veïns de sota, han d’anar amb paraigües pel pis.

Resulta que els de sota de sota (es a dir, els del entresuelo), es van queixar de que els hi queia aigua. De que els hi queia molta aigua. Clar, a sota (es a dir, al primer pis), no hi viu ningú, els propietaris viuen a Alemania. Els van trucar, resulta que aquí no hi tenen familiars ni amics ni ningú que tingués una clau del pis, així que han vingut expressament des d’Alemania per veure que passa.

El pis feia 3 anys que no s’obria, així ke era un festival de merda, barrejat amb uns mobles ronics i vells, i afegint el detall de que res estava sobre el terra, tot flotava sobre aigua. El sostre estava apunt de caure. La gotera era inmensa. Clar, a nosaltres ens han tallat l’aigua, i tenim als fontaners arreglant-nos tota la pesca. Es veu que es culpa nostra. Tenim una tuberia rebentada.

El wc, son runes ara mateix. No se que coi fan, ni tampoc per quant de temps en tenen… El que sé es que ens han aconsellat marxar a casa nostra (cadascú la seva, clar) a viure… Com a mínim fins que tonrem a tenir aigua corrent, perquè clar, no podem fer res; ni rentadores, ni fregar plats, ni tirar de la cadena, ni dutxar-nos… Res de res.

(Mira; encara sort que no vam triar a cap nou company de pis xD)

 

I més entrevistes!

April 25th, 2007

 

És possible fer-se pesat en tant sols 10 minuts? Sí, és possible. És més, ahir el teniem a casa, fent "l’entrevista" per venir a viure al pis. No sabiem com fer-lo fora, i el tio no callava.

De fet no ser per què li diem "entrevista" pq d’entrevista no te res. No fem cap ni una pregunta. En tenim prou en veure com es mou i escoltar com parla la persona per veure que no ens agrada. O som molt exigents, o hi ha molta gent extranya pel món…

Abans del pesat, va venir un noi, aparentment macu, normal, jove, tb mig hippie… Però amb alguna cosa d’aquelles que dius… "ai, no sé que és, però té algo que no m’agrada…". Algo "fosc" com diu l’Arnau.

I es que "qui no te alls, te cebes"… I es que tampoc és fàcil triar un company de pis. De fet, penso que si no arribo a ser amiga de la que va marxar, i m’han de fer ells dos "l’entrevista", tampoc m’agafen.

La conclusió temporal, es que no agafem a ningú. Seguirem fent "entrevistes", però de fet… 200 euros al mes, tampoc és cap ruïna.

 

PD; Companys, no us ofengueu, escric només el que penso sense intenció de fer mal a ningú, i tot es rebatible, però avui ahir vaig arribar a una conclusió, i es que… No existeixen homes enamorats, existeixen dones manipuladores.

Més entrevistes

April 11th, 2007

 

Brutal…

Fa dos dies em truca una tia;

"¿Estan buscando chico o chica?"

"Hombre, pues preferiblemente chica pq chicos ya son dos, pero no descartamos nada"

I aquí comença el gran rollo;

"Veràs, yo soy de Tenerife, canaria, pero mi novio està ahi en barcelona, es licenciado en informatica, tiene un master en empresariales, es muy ordenado, limpio, sociable, y buena persona. És egipcio".

"Vale, puede venir a ver el piso"

"Es que mira, él està solo en Barcelona, no conoce a nadie, no hace falta ni que lo vea, esta pagando 60 euros la noche en pensiones, y necesita un sitio para vivir ya"

"Hasta final de mes no vamos a decidirnos, ademas tenemos que verle y conocerle, y que él nos conozca y vea el piso tambien"

"No hace falta que lo vea… tienes que hacerme este favor… Esta solo, no conoce a nadie, pero es muy buena persona, ya lo veras, solo con verle la cara ya se le vé, es un sol, es encantador. ¿Que tiene que cojer para llegar ahi?"

"Los ferrocarriles desde plaza españa, pero no te puedo garantizar nada, puede ver el piso, pero todavia no puede quedarse, la habitacion esta vacía ademas. A parte tambien tienen que opinar mis compañeros, no basta con que yo te diga que si"

"¿Ellos donde estan? ¿Puedo hablar con ellos? ¿Como se llaman?"

"Marc y Arnau… Y el telefono es este 93656xxxx"

"Que nombres mas lindos teneis en Catalunya… Ya hablo con ellos, gracias por todo".

Pfff… Em vaig quedar una mica així com patint…

Quan vaig arribar a casa… i vaig veure la cara del Marc, em vaig quedar encara més patint. Estàva com espantat. Llavors m’ho va explicar; (jajaja va ser bonissim)

"La tia em diu… ¿tu eres Marc?, i jo ja pensava que m’hanava a fer una enquesta o algo… i li dic "si…", i llavors em comença a explicar tot el rollo, com si em conegués de tota la vida, enxufant-me el tio directament, i dient-me que tenim casa a Tenerife sempre que volguem. Aquest tio es de al qaeda mínim. Que collons fa akest tio aki si la novia està allà? I si es nosequé amb master de nosequantos, que fa buscant un pis de 150euros? Que és d’al qaeda fijo!"

Jajaja! Quan em va trucar la tia, no em va fer gens ni mica de gràcia, pero quan ell m’explicava això tal i com ho havia viscut, em pixava. La cosa es que el tio ens està trucant cada dia del món a casa, preguntant pel Marc. Ademes no parla castellà, parla un anglès tirant a moro, i amb una veu molt seria i molt seca. La veritat es que no inspira gens ni mica de confiança. Quan vaig agafar el telèfon ahir, em vaig cagar i li vaig penjar tot dient "si, ara se pone, PAM!". Hem optat per no agafar el telèfon de casa durant uns dies. Total, si es important… Ja ens trucaràn al mòbil!

 

 

 

 

 

 

Entrevistes

April 6th, 2007

És curiós, interessant i fins i tot divertit.

Avui tenim la segona entrevista per agafar a algú pel pis. La primera va ser una noia, comercial, pijilla… Descartada.

El d’avui és un noi, al telèfon se sent una mica garrulo… Però no descartem encara. Esperarem a fer l’entrevista.

És molt fort la gent tarada que hi ha pel món. Ahir ens va contestar al anunci, un noi, del Congo, dient que el seu pare era traficant que va acabar morint, que sa mare s’havia mort també, i que en su lecho de muerte, son pare, li va recomanar ingresar els diners a Espanya (els de la herència), i que si el deixavem viure amb nosaltres, ens donaria una part d’aquest benefici (que son 12.000 dolars… ni idea a quant queda en euros).

Això és pitjor que quedar amb algú d’internet… Més que res pq no és estar amb akesta persona una estona… es que viurà a la mateixa casa que nosaltres…

Oferta habitatge!

March 27th, 2007

 

Ja m’ho semblava a mi que amb massa calma anàva…

Ella va ser la que ens va animar a tots… I ara, oficialment… s’ha rajat.

"Que no pintes les parets? Que no portes el llit? Que no et quedes a dormir?" Sempre les respostes eren lentes i repensades…

Ara estem buscant a algú altre per aprofitar les 4 habitacions i poder seguir pagant els 150 euros per persona. Si busqueu pis a bon preu i amb bona companyia… aviseu!

130 metres quadrats, 4 habitacions, 2 banys, 1 balcó, 1 menjador estupendu i enorme, 1 cuina, 1 galeria amb rentadora i safreig, 1 terrat comunitari… I a pagar son 150 mes aigua i llum. Stem al costat del ajuntament, super cèntric, i el poble es St Vicenç dels Horts, comunicat amb ferrocarrils catalans i bus.

Qualsevol cosa… deja un mensaje chiquiting!