01-01-20062006, any Mozart
Pues mira que bé, ja s’ha acabat el 2005 i jo no he pogut llegir el Quijote! Quin digust més gran! u_u… i vosaltes? Heu 
tingut temps? Jo és que no he trobat el moment…
I si tampoc heu pogut, tranquils, no cal desesperar-se, ja que el 2006 és l’any Mozart! Això vol dir que teniu tot un any per a escoltar les seves obres completes i culturitzar-vos. De fet, jo ara no tinc altre feina que baixar-me d’Internet tota la seva discografia! I totes aquelles peces que no trobi al Kazaa ni a l’e-mule les demanaré per reis! És cert! Encara queden els reis!! I aquest any tenen un elicient molt bo!!
Aquest sí que no canviarà mai… u_u
Què, com prova l’any? Aquesta ha estat la frase del dia… i és que som tant típics… costa molt trobar coses originals, com pot ser un 
Avui, dia 3, m’han demanat 3 autògrafs. Estava jo esmorzant en un bar de per allà a la Barcelona Activa, i la Judith (hola Judith!) m’ha reconegut, s’ha apropat i m’ha demanat un autògraf. M’ha fet il·lusió, i li he fet un Harry Potra la mar de mono. El cas és que després que marxés, dues persones que estaven allà m’han demanat que també els hi firmés i els hi fes un dibuixet. Es veu que no tenien ni folla de qui era jo, però deien que per si de cas, volien l’autògraf…. mira que rara és la gent, eh? O_o’
Avui he fet un aparcament perfecte! Sense maniobra ni res, he encarat el cotxe perfectament i ha encaixat al seu lloc com un guant, a la primera, i paral·lel a la vorera. La meva pregunta és… perquè no m’ha vist ningú?? Perquè sempre que una maniobra d’aparcament et surt com el cul, portes tres persones al cotxe, i el carrer és ple de gent que et mira com pateixes intentant aparcar, tocant la vorera i/o el cotxe de davant i/o darrera? Perquè quan et surt a la primera estàs sol com un mussol?? Això fa ràbia… nivell 2!
Però si voleu fer ràbia nivell 3 a algú, el que heu de fer és regalar-li una de les joguines de 
Avui, fent bricolatge casero, tot canviant una persiana, m’he enganxat un dit. M’ha saltat pell i carn, i rajava tanta sang que en podria haver omplert rius sencers! El Sr. Gat diu que exagero, però fins i tot m’he posat una tirita!! Sort del curset de monitors, que em varen dir què havia de fer. Netejar amb aigua i sabó, retallar la pell morta, i posar-hi Betadine. Sort que és el dit polze, que no el faig servit per a teclejar. Tot i així… fa ràbia.
Estic recopilant les ràbies pels puestos que 
Avui és un dissabte d’aquells raros, que sembla un diumenge perquè el divendres era festiu. A més, tothom està jugant amb els regals de reis! Per cert… 
Però el més fashion d’avui és que comencen les rebaixes! “Viva, viva la rebaja, lo mejore produto i ar mejó preeecio!!”. Molt astutament, comencen el dia 7 de gener, després de reis. Això ho fan perquè són una mica putes, els venedors. Així la gent es gasta la pasta per als regalets quan els productes són cars. Que monos eh? Però tranquils, que aquí està la gran solució del Sr. Gat!!
Oi que sembla una paradoxa impossible? Doncs a mi m’ha passat!
Fà ràbia quan estàs mirant una peli, sol i tranquil estirat al sofà… t’ha enganxat des del principi, i està tot molt emocionant… i quan falten 5 minuts pel final, arriba algú a casa, que de sobte, te moltes ganes d’explicar-te no-se-què-coi. S’asseu al teu costat (cosa que no fa mai) i comença a taladrar-te amb un rollo patatero que ni et va ni et ve. Total, que o et perds el final de la peli perquè no t’enteres de res, o li dius que estàs mirant la tele i se’t enfada perquè diu que “t’importa més la tele que ell/a“. És ben bé una ràbia nivell 3.
Típica xinxeta, moneda, agulla, clau o cargol. Et rellisca de les mans… sents un “cling” al terra i… fuas! Ja no hi és! I et ralles mitja hora allà buscant per terra… fins i tot poses el cap enganxant l’orella a terra, com un indi sioux, però res! Fa tanta ràbia com quan algú 
Què és això? Una astora? Un rollito de primavera en mal estat? Un mocador? Un tovalló? Quins nervis! Potser és un barrufet (aka pitufo) premsat? No, no! És un teclat! I és el regal que et fan els de La Caixa si fas una imposició a termini fix. Deixant de banda el TAE de merda que t’ofereixen, analitzem el que destaquen d’aquest magnífic regal:
Finalment els meus veïns es deixaran de queixar del fort soroll que fan les tecles del meu actual teclat, que no els deixa dormir. Em desfogaré estampant-lo contra la paret silenciosament.
I sense deixar el tema de les ràbies, repassarem l’actualitat. I és que si tenir ratolins a casa fa ràbia, encara en fa més que 
Però tranquils! Ara us desvetllaré un remei contra les ràbies!! Es tracta de desfogar-se. Però no violentament, 
De fet, el gruix més important del treball i les seves conclusions les escriuràs a corre cuita l’últim dia en un 98% dels casos, i l’imprimiràs a la nit del dia abans en un 99% dels casos. (Com podeu suposar aquests percentatges són fruit de prestigiosos estudis científics).
Avui el capítol dels Simpons, anava de la ràbia. Ves quina casualitat, no? Hem dedicat aquesta setmana a parlar de la ràbia, i el divendres els Simpsons dediquen un capítol a parlar de la ràbia crònica del Hommer. En fi, 
Veient totes les ràbies que heu enviat, m’he preguntat a mi mateix si hi ha alguna cosa pitjor que la ràbia. I he arribat a la conclusió que sí. L’avorriment. Diuen que “cuando el diablo no sabe que hacer, tira la casa y la vuelve a hacer“… o sigui que els avorrits són perillosos. En voleu algun exemple? Doncs mireu aquests dos germans de Manresa, que estaven tant avorrits, que varen decidir 
Però això no és res! Mireu Taiwan per exemple. Estaven avorrits, i què han creat? 
Què millor per a passar el dissabte, que fer-te una foto amb sostens al damunt de la roba, estíl Ghhhny, i 
No se què feeeer… que puc feeeer? M’han dit avui, amb veu d’avorriment. I és que un dels problemes dels diumenges per la tarda (apart que s’ha acabat el finde) és que si no tens plan, no saps què coi fer. És per això, que he decidit elaborar una llista de coses per a entretenir-se una bona estona. Si algú te més idees, seran benvingudes!
I si voleu cremar-vos o que exploti l’espai vital en el qual desenvolupeu les vostres vides (i possiblement les dels veïns) 
Que et truquin amb número oculto. Típica 
Apa, ja podem començar a votar! Com que 
Ja som al mig, amb el dijous! I avui han passat un fotimer de coses importants! Però últimament els humans que surten per la tele em decepcionen, o sigui que ens centrarem en els animals, que són més bones persones. Per començar, recordeu aquella escena de Dumbo en el qual l’animaló s’emborratxa? Doncs es veu que està tot basat en fets reals, ja que 
sempre tenen la opció de menjar caramels 
Totes les coses que donen gustillo són pecat o políticament incorrectes. Ho he analitzat! I aquí teniu mitja dotzena de típics gustillos prohibits:
El badall: Aquest em fa molta ràbia. Moltes vegades tens ganes de badallar i t’has d’aguantar (o fins i tot badallar pel nas!) perquè algú es va inventar que era de mala educació.
Aquí el teniu! Tal i com vàreu sugerir. Petit, amb cua, banyes, malparit, doraemonitzat, armat amb un trident, grassonet, pervertit i capitalista!
El que nosaltres veiem, és en realitat la llum que es reflecteix en les coses, i que entra als nostres ulls.
Anem per feina, que n’hi ha molta!! Per començar, un fantàstic Déu vos Guard Pels Puestos que ens envia l’Aralforn, des del Mercat de Sant Sebastià, a Sant Vicenç de Torelló! Ole ole!! 
No prendràs el nom de Déu en va: Si això inclou tots els cops que he dit “Cagon Déu, t’ho juro per Déu, Déu vos guard, Valga’m Déu” pos tampoc el segueixo. A més, considerant que ja he creat el personatge de 
No tindràs pensaments impurs: Quina maina amb els pensaments impurs, eh? Que ja no sabia que dir, o què?
Podeu votar seleccionant la ràbia a la columna de la dreta i prement el botonet VOTAR, com sempre. Entre votació i votació cal que passin unes hores, o la segona no val. El premi el patrocina la nostra estimada 
Doncs sí! El DéuVosGuard tindrà la seva versió radiofònica! Encara no us puc dir l’emissora, perquè és un secret, però ja us dic ara que no és cap de les importants, rollo Catalunya Ràdio, ni RAC, ni res de tot això (de moment… he, he, he…). El que si puc dir-vos és que per començar serà setmanal, i que si no pilleu l’emissora des de casa vostra, 
Ja és divendres! Oeeee, oe, oeeee! Conta la llegenda que finalment tornen els 
I si pensàveu que en Josmar es vesteix raro, és perquè encara no us heu passat per la 
la Bread and Butter, o fins i tot el mítiquissim Custo. Al final ens haurem d’afegir a la moda aquesta de fer un calendari, com 
Les plantes de casa meva són com l’Au Fènix… ressusciten! Fins ara, la terrassa de casa era com una mena de corredor de la mort per les plantes. Sempre acabaven totes mortes. I mira que les cuidava, i els hi posava adob especial, i les regava i tot… però res. Sempre mortes. Al final les vaig engegar a la puta merda, i ara va i ressusciten! S’han revifat, i estan esplèndides! No ho entendré mai, això de les 
En fi… aquest cap de setmana l’he dedicat a repassar l’actualitat pel DéuVosGuardFM. I és que a la primera secció, al igual que aquí a la web, comentarem noticies interessants, com per exemple, aquests 
Jo cobro el dia 5. La veritat és que és el mateix cobrar el dia 1, que el 2, que el 5 o el 15, perquè de fet, cobres cada 30 dies… però a mi em fa rabieta que demà sigui últim de mes, i encara m’hauré d’esperar 5 dies més!! I és que aquest mes, entre el seguro del cotxe i els regals de reis, estic ben escurat. 
El cas és que tinc una amiga a Caixa Catalunya que cobra cada 3 setmanes!! Ole ole! Us imagineu? Ja m’agradaria!! Vosaltres quin dia cobreu?
Al menys ara s’ho deu passar més bé, i deu aprofitar els uniformes de les infermeres!
A Anglaterra el sou és setmanal! Tinc una amiga allà (Hola Montse!) que diu que ella cobrava els dijous. És a dir, que en comptes de ingressar, posem, 1.000 euros a final de mes, en cobres 250 cada setmana. D’una banda fa més il·lu perquè tens pasta ràpid, però clar, és 4 cops menys… jo crec que m’ho fundiria en un moment. En canvi, si cobres molt, de cop, sembla més. En fí, crec que el millor és cobrar molt i sovint.
Per acabar de corroborar la meva hipòtesi de lo futut que està tothom a final de mes, i concretament a final de gener, només cal repassar l’actualitat. Un lladre tant despistat que 