Quan algú és molt mandrós se li diu que “és un gos” o que es passa el dia “fent el gos”… doncs jo crec que els gats són més gossos que els gossos, perquè no fan res més que dormir les seves 17 horetes al dia.

Suposo que a la gent mandrosa no se li diu “ser un gat” o “fer el gat” perquè la majoria de vegades es relaciona els felins més amb el tema de la curiositat o de la “murriesa“…

En tot cas, si hi ha algun animal que pugui adjectivar el meu paleta, és el…

… burroooooooooo!! (Amb respecte pel burro català u_u)

A vegades penso que els gats són més llestos que les persones… de fet a vegades dubto si les persones són llestes…

És a dir, de tant en tant hi ha persones que aguditzen la ment, i tenen molt bones pensades… llavors creus que la raça humana te possibilitats!! Val la pena!! Però després veus que NO.

En fi, jo per part meva avui he tingut una super idea!!

Per cert, aprofito per fer una crida a tots aquells mecànics (per exemple el Ferran) per veure si tenen alguna idea de què li deu haver passat a la Xènia… pobreta… és una tira còmica amb potes… u_u

Paciència Xènia!! :)

… u_u’

Les obres s’allarguen i això de no tenir parets no m’agrada.
Al final entraran a robar!

…deixaré un desodorant a l’entrada u_u

Tot protagonista

… te antagonista!!

A grans problemes…

… grans solucions !!

Pagar justos…

…per pecadors…

Qui juga amb foc…

…s’acaba cremant!

En 1972, cuatro de los mejores hombres del ejército americano que formaban un comando, fueron encarcelados por un delito que no habían cometido.
No tardaron en fugarse de la prisión en la que se encontraban recluidos.
Hoy, buscados todavía por el gobierno sobreviven como soldados de fortuna.
Si tiene usted algún problema y si los encuentra, quizá pueda contratarlos…

…bang, bang, bang, bang !!!

Abans de res, descarregueu aquesta música, obligada per a crear l’ambientillo de lectura del post! Una música que tothom canta dient “txan txan txan txaaan, txan txan, txaaaan… txan txan txan txaaaaan, txan txan txan txan txaaaaan“…

Comencem amb l’MA Barracus, és a dir, en Mr.T. Aquest home ha fet de tot. Des del mític Pressing Catch, a la seva pròpia sèrie Mr T. El més important de tot, és que sempre portava 300 quilos de collarets, arracades, anells i joies diverses mentre soldava i feia els Bricomanias de turno.

Tenim, com no, el mític Hannibal Smith (George Peppard) pobret al cel sigui, que era el jefe jefazo de tots els jefes. El més destacable d’aquest bon home que també ha fet cine i películes normals, és que es disfressava cutre cutre, normalment de iaio, al principi de cada capítol, mentre pensava si acceptaven al seu client. I sobretot quan deia “me encanta que los planes salgan bien“. Genial.

Passem ara, al típic guapo de la sèrie, en Templeton Peck (Dirk Benedict). Sempre anava amb un jerseiet de pijo i un descapotable i lligava amb noies que representava que eren guapes (però vist ara fan una mica de peneta). Ha fet més coses de cine però poca cosa important.

I finalment, the las but not the least, aquell home de l’equip que sempre oblidaven quan capturaven als altres. Aquell mític home boig, i potser el primer friki de la història del cinema cinèfil. L’únic, incomparable e incomprensible Pato Loco Murdock (Dwight Schultz) que es va passar al doblatge, per posar veus a pelis com Las Crónicas de Ridick, Van Helsing, Final Fantasy, etc. El més divertit del personatge era que sempre l’anaven a buscar al manicomni i el rescataven, que pilotava avions i helicòpters, i que es portava a matar amb M.A Barracus.

En fi, deixant de banda l’equipo A, aquesta tarda veurem què li ha passat al paleta finalment… la veritat és que la Gemma em fa una miqueta de por…. u_u

…fa por aquesta noia eh?

…no si si creure’m-ho… u_u

…crec que per seguretat seria millor començar per dins… u_u

… al menys te l’accent correcte, eh??

Eramos pocos…

… y parió la agüela!!