Sóc una persona amb molta paciència, però hi ha una cosa que no puc soportar… és superior a mi…

El Zapping…

… que fan els altres!!

Aquest dilluns, al Mercat Déu Vos Guard, hi trobem:

… i quan hagueu acabat… postres de Valga’m Déu :D

Ahir a la nit casi no dormo de la calda que feia… era algo fatal… el llençol va acabar als peus del llit, tot arrugat, i la finestra ben oberta…

Decideixo treure els radiadors i les estufes…

…i aquesta nit…

Fa calor, fa fred o que collons fa?

Ostres… recordo aquest programa amb molt de carinyo… :_)

Aquest pavo es diu Paul Zaloom, i va reencarnar el mític Beakman durant 3 anys, el les quals el van acompanyar la rata Lester (Mark Ritts), la Lizza (Eliza Schneider), la Josie (Alanna Ubach) i la Phoebe (Senta Moses), en el 1993, 94 i 95 respectivament…

Feia uns invents dignes del Dr. Franz de Copenhage, i jo sempre me’l mirava. I a vegades fins i tot intentava copiar els invents!! No sempre amb gaire èxit…

El cas es que el tio ha continuat fent cosetes… us recomano que passeu per la seva web, que val molt la pena… i la dels fans de Beakman, on hi ha un munt d’informació sobre el que han fe tels actors després!

Recordeu quan llegia una carta i deia… “La Mariona Graupera, de Vilassar de Mar…”

…no colava, oi?

Des de temps immemorials, Castelldefels, àlies “Kastefa”, ha estat conegut mundialment gràcies al Riviera, un club de… bueno, vamos, un club.

Era una llàstima que una ciutat amb tantes altres coses només sigui una referència europea per la gran casa de barrets que un jutge fa tancar cada dos per tres…

Però això ha canviat! Ara ja no és així! Ara Kastefa no és sinònim de Riviera… ara Kastefa és sinònim de…

neng!

Déu vos guard a tothom i tothoma!

Ja heu vist el karaoke de l’Avi Jaume i el Drac?
…i la pel·lícula del Valga’m Déu?
…fins i tot els castells de la Gemma?

…doncs ja heu adquirit el nivell suficient
d’absorció de tonteries per a veure…

…pues va a ser que si u_u

No hi havia cap cara amb suficient grau d’horror per la tercera vinyeta

… però està intentant escollir la millor tècnica per a matar-lo.

Oh lai là, la Masovera, la Masovera,
oh lai là, la Masovera se’n va al Mercat!
El Mercat és el dijous!
El dijous en compra nous!

Recordeu la mítica cançó de la Masovera?? En fi… tan sols volia dir-vos que avui he aprofitat per refer l’arxiu de tires i de posts que ja tocava. He posat les dates a les tires, més espais als posts, etc… així es veu més ordenadet. Si teniu alguna idea per incorporar, aviseu-me, perquè tinc pensat fer el mateix sistema als arxius de l’Avi i de la Gemma.

Per cert… heu notat que poc a poc arriba l’estiu? Ja sé que és molt horrorós suportar tanta calor… però també te les seves coses bones! ;)

Bé, vaig a dibuixar la tira de la tarda! Au revoire!

O lai là, la masovera, la masovera…

A casa SEMPRE s’ha aplicat la llei del mínim esforç!

Dels set pecats capitals, segurament la “mandra” (que també dius… vaya merda de pecat capital… la ira si que és un bon pecat capital… o l’enveja… però la mandra?? Imagineu? “Ves a comprar el pa“… “no que em fa mandra“…”MANDRA?? has dit mandra?? Això és un pecat! Tio que estàs pecant!! Tio tio tiooooo!!”)… bé…. doncs la mandra és el nostre preferit.

En qualsevol circumstància preval la llei del mínim esforç… i és que si ho pots fer demà… per que collons t’has de matar a fer-ho avui??

També aplicable a…. si no cal moure’t…

…no et moguis

ELS 7 PECATS CAPITALS SÓN:

1. Luxúria: Desig sexual extremat. Això és un pecat? Però que passa? Estem tontos? Desig sexual és pecat? Ja posats, que rascar-se l’orella sigui pecat, eh? Que dona gustillo!

- Ei, follem?
- No tio noo, que és pecat!
- Ei, però follem sense desig sexual, eh?
- Ah, vale, sense desig? Llavors sí!!

2. Ira: Emoció bàsica que sol manifestar-se amb una forta descàrrega del sistema nerviós autònom, sovint acompanyada d’activitats somàtiques agressives. Aquest pecat està desfasat, ja ningú s’ira. Com a molt et cabreges de la hòstia. És molt complicat això d’irar-se.

- Un virus m’ha espatllat l’ordinador! Ostia puta estic irat!
- Estàs irat? Molt irat?
- Uf, m’estic irant per moments! Superirat!
- Ostres, doncs jo m’hauria cabrejat de la hòstia.

3. Supèrbia: Excessiva estima de si mateix que es manifesta per una ostentació de la pròpia superioritat, amb menyspreu dels altres. Ui, d’aquests n’hi ha clars exemples. Jo crec que és el pecat de moda… sobretot… dels polítics… ells es pensen que són els millors, però…

- España va bieng
- Ha sido la ETA
- Hay armas de destrución masiva
- Deixem-ho en un 3% ?

4. Gola: Apetit insaciable. Ja hi som! El tio que va fer els pecats era tonto oi? Qui els va decidir? Algú ho sap? Segur que era curt. A veure… no posa coses com “mentir” o “matar” i posa “gola”? Jo crec que aquest el va escollir al final de tot… en volia fer 7, i va ser algo rollo:

- Em falta un pecat capital
- Uhm… has posat algo del sexe?
- Si, ja està pillat.
- Uhm… no se… algo que putegi a la penya… uhmmm… rollo “no menjar”.
- Ostres si si… gola, tio.

5. Mandra: Repugnància al treball, a l’acció. Tal com deia ahir, recupero les paraules: Que també dius… vaya merda de pecat capital… la ira si que és un bon pecat capital… o l’enveja… però la mandra?? Imagineu?

- Ves a comprar el pa
- No que em fa mandra
- MANDRA?? has dit mandra?? Això és un pecat! Tio que estàs pecant!! Tio tio tiooooo!!

6. Cobdícia: Passió de riqueses. Buenooo… per on començo? O sigui… que la passió per les riqueses és pecat? Ostia nanoooo…. pues aquí ja no se salva ni el Papa… ui… he dit el Papa?? Hihihi…

- Azí que zomod pecadodes, Papa Benedidto?
- Habemus pecado, Sr. Jauan Carlos.
- Ed un pecado capitad, no? Pedo yo zoi mu campechano… zó el dei de edpaña.
- Yo soyus el Papam, y nos absolbum.
- Ombdeeee, gaziaaas, endollaooooooo

7. Enveja: Desig d’allò que un altre posseeix. Per acabar, un típic pecat que MAI ningú ni ha pecat. MAIIIII. Que per cert, el que va escriure els 7 pecats capitals tenia enveja de Déu, que va fer els 10 manaments. Un dia d’aquests els comentaré. Són divertidíssims.

- Que mires Pere?
- Jo? Res, Maria, res.
- Li miraves el cul a aquella noia! Això és que desitges el que un altre posseeig!
- Bé, però es compensa perquè jo li donaria a ell el que jo posseeixo… u_u

JO peco de MANDRA (per tot allò que no pugui fer assegut).

PREGUNTO:

Quin és el vostre pecat capital?

Per cert, avui teniu:
Enveja “gelos” al Valga’m Déu! i
Luxúria amb la pubilla que brama al Racó Català ;)

Estàs tu TANT tranquil i feliç… gaudint del teu dia, llegint, dinant o jugant al dòmino amb l’avi… i llavors… de cop… a traïció…

Els Sr. Enciclopèdia Catalana, diu que una rampa és “Contracció involuntària, intensa i dolorosa, que sobrevé de manera transitòria en un múscul o grup muscular de fibra estriada.“

Però a mi m’agrada definir-la com a “Gran putada que fa molt mal (molt, molt) que sembla que no s’acabi mai i que no pots fer res per a parar-la, no siguis tonto“.

Alguns diuen “posa el peu a terra, que amb el fred se’t passarà“… síiii home i que méeees… una merda! No marxa! I el pitjor és que el dolor va en increment! I quan la comences a notar, saps que és només l’inici d’una de llarga i dolorosa agonia que va a més i a més i a més!

I  no hi pots fer res!! Només esperar que passi i fer cara de patiment, perquè els altres també pateixin una mica.

I si la masovera el dissabte tot s’ho gasta, jo aprofito per fer neteja! Concretament, fer neteja dels menús del Déu vos guard!

És com al supermercat, que quan et saps de memòria on està cada producte… van i t’ho canvien, els putes!! En fin, us explico:

A l’esquerra ara teniu l’índex, al qual he afegit una pàgina d’informació i el mètode de contacte. El menú de seccions especials segueix igual que estava abans, però he tret els arxius i els he posat a la dreta, tant els posts, com les tires del Déu vos guard!, de l’Avi, i de la Gemma. Els podeu trobat just sota el santoral !

I novetat als links linkillos!!! Com que cada vegada n’hi havia més, i els del final ja no els veia mai ningú, he fet un scriptillo per a que vagin apareixent aleatòriament. Així tots poden sortir els primers.

A més a més, per si vols veure TOTS els links que he posat, he creat una secció especial amb la llista de tots els links i una petita descripció de cada blog, on diu Veure tots! Si m’he descuidat el vostre, aviseu-me i us afegeixo a la llista!

I mentre vaig a fer la tira còmica de la tarda, podeu gaudir de la consolació de la Gemma a les seves nits solitàries, i de la pubilla,  nova estrella de l’Ska Català.

Tota aquella gent que tingui gats sabrà que hi ha unes quantes
lleis universals que sempre es compleixen.

PRIMERA LLEI UNIVERSAL GATUNA

“El gat sempre seurà en el lloc que més molesti
al tots els que estan al seu entorn.”

Exemples: Si estàs estudiant (o fent els deures) en una taula, el gat vindrà, et mirarà, t’ololarà i es posarà just al teu davant, sobre els papers que estàs escrivint. Donarà tres voltes en un eix imaginari sobre els teus documents i s’hi estirarà, a fer la becaina. Fote’t

També és molt usual que el gat esculli el sofà més llarg de la casa (si pot ser de 3 o 4 places) i s’hi estiri tooooot lo llarg que és, amb les potes del davant i del darrera ben estirades, al bell mig del tot, ocupant així totes les places disponibles. Fote’t

Nota important: No hi ha res a fer. No es pot negociar amb un gat. Tothom ho sap.

UN MEGA CLÀSSIC DEL NOSTRE TEMPS!!

Avui fent neteja he trobat la peli… hi ha pel·lícules que et marquen per sempre més… i n’hi ha una que va causar estralls!! La meva generació ho sap. Aquests 4 homes, vestits amb un pijama marró, botes i fumigadors industrials van marcar una època firiky!! Estic parlant… dels CAZAFANTASMAAAAAAAAAS!! Muwawahahahah!!

Tothom ho sap! Van marcar!! El Dr. Peter Venkmanm (el que sudava de tot), el Dr. Raymond Stantz (El gordete divertit), el Dr. Egon Spengler (el llest), i el Winston Zeddmore (el negre).

Feu el favor ara mateix de pillar el Kazaa, l’eMule, o el que sigui, però avui… mireu-la!!

És d’aquelles pel·lícules que mai passaran de moda. Sempre seran un clàssic… del nostre temps!!

I per delectar les vostres orelles, un regalet!

LA BANDA SONORA ORIGINAL!!

PS: Si m’inspiro… la tira de la tarda la faré d’ells.
Alguna proposta? Un Sr. Gat fantasma?
Encara més fantasma??

Al final m’he inspirat! u_u

Programació matutina del dilluns 9 de maig…

ÚLTIMA HORA:

Feu un cop d’ull al colaix de blogs que ha fet LmeWMoN!

… i aquesta tarda, no deixeu de
sintonitzar Canal Déu vos guard!
DVG, la teva!
DVG, la pera!

Hi ha qui diu que les coses són d’una forma o altra segons el que les mira…

Hi ha qui diu (per cert, això de “hi ha qui diu” sempre queda bé, tot i que sigui mentida, oi? Qui és en Hihaqui? Hihaqui i Nuca?) que tot és subjectiu… i que si ens mirem el costat positiu de les coses (a vegades l’hem de buscar molt, molt…molt) sempre podem trobar una raó per estar contents i feliços…

Però per molt que això sigui veritat, és totalment impossible trobar el costat positiu d’anar a la feina (digues-li cole, uni o facu) els dilluns al matí…

…o no?

El tio de Mattel que es va inventar això era un pillat, oi?

Va dir “Osti, farem un mocs llefiscosos i guarros perquè els nens hi juguin” i va néixer el Blandi Blub! (Slime la versió internacional)

Les coses més divertides del món que podies fer, eren:

- Tirar-lo als cabells d’un altre (això era molt graciós acompanyar-ho mentre simulaves vomitar-li al damunt rollo BLUARGHH)

-  Omplir el pot i amb el puny comprimir-lo per a que fes soroll de pet-diarreic. BRPFPFR!

- Tastar-lo amb la llengua per veure quin gust tenia (ningú ho feia però curiosament tothom sap quin gust te)

- Amb la versió fluorescent, il·luminar-lo amb la lampareta de la taula i tancar el llum per veure com brillaven els mocs. El que passa es que amb la calor de la llum s’assecava abans… i moria.

El Blandi Blub moria de dues formes bàsiques:

- Mort per assecament: Si el deixaves obert, quedava dur, com una mena de burilla gegant¿? El Blandi Blub sec és molt asquerós i deixa taques per tot arreu!

- Mort per dissolució: Quan algun pillat (jo inclòs) va pensar de rentar-lo amb aigua per a netejar-lo… el Blandi Blub, tal com els Gremlins… no es pot mullar. Es desfà… MOLT.

En fi… vaig a fer la tira còmica…
espero que no quedi tant llefiscosa…

Nois, una tonteria curiosa? Vinga som-hi…

Hi ha gent que te la ma trencada per cuinar…
…tot és harmonia!

Una mica d’això, una mica d’allò… ells i la cuina són una sola persona! Mentre cuinen la cuina està impecable!! Estan en el seu habitat, i els plats surten deliciosos!!

I també hi ha gent que podríem anomenar…
…els anticrist de la cuina!

Es posen nerviosos quan són a la cuina! Es violenten! No s’enteren de les mesures, els temps… se’ls acumula un merder de trastos al màrmol, a la pica, als fogons! TOT BRUT! Tot queda tot fet un nyap, i els plats surten…

… com surten

Hi ha algunes coses en el món que fan molta ràbia… més o menys, la número 35 de la llista són… els tovallons assassins.

Estic parlant d’això que els Frankfurts i alguns bars tenen el morro d’anomenar “tovallons“…. senyors… NO SÓN TOVALLONS! És mentida!! Els tovallons han de ser suaus i absorbents, però això que posen ni absorbeix ni és suau!! Són impermeables i durs!!

Sabeu quins dic? Són aquells que van en aquests dispensadors, que quan n’agafes un queda l’altre preparat, com traient el caparró… que normalment estan plegats per la meitat i tenen una sanefa  (que va alternant, una vermella, una blava). I tenen el tacte com de paper vegetal, aquell que és així com dur, sabeu? El que fèiem servir de petits per calcar…

Heu provat mai d’eixugar-vos el ketchup?? No es pot! No absorbeix! Només te l’escampes encara més per la cara! És com eixugar-te amb un DINA4! I no són gens tous! De fet… te’ls claves! TALLEN! FAN MAL! Si t’eixugues gaire, et queda tota la cara vermella de rascades i et diuen “ei noi, que t’ha passat?? estàs tot vermell!“

Ja per no parlar sobre quant tens la imperiosa necessitat de mocar-te! I només tens aquell paperet dur, que no absorbeix, i que a més a més talla! Si et sones els mocs, et claves el tovalló! I a vegades els mocs el traspassen i vinga a corre cuita a gastar-ne 5 o 6! Aix Déu meu!

Això sí… van molt bé per fer avionets de paper… u_u

Per cert, al Valga’m Déu, el Ferran es baixa guarrades d’Internet, l’Avi Jaume troba un bolo, i la Gemma deixa els castellers per aixecar el que no toca!

No se ben bé que és però quan algú comença dient “Jo a la teva edat…” hi ha alguna cosa que no encaixa… algo dubtós…

I és que aquesta frase sempre la diu el protagonista de la història… i és clar, una de dos… o està més trucat que la autobiografia de l’Ansar, o hi ha molta gent que es mereix el premi Nobel a la Bona Persona…

Sempre el tema és de l’estil…

- Jo a la teva edat ja treballava
- Jo a la teva edat em llevava a les 5 del matí i ajudava al pare
- Jo a la teva edat estudiava, treballava, ajudava al pare i a la meva germana
- Jo a la teva edat, em llevava a les 4 del matí, creuava una glacera per anar a buscar aigua per la meva família afamada, ajudava al pare, a la mare, a la germana, a la tieta, lluitava contra els Dracs mitològics, estudiava i treballava.

De fet, encara no conec a ningú que uitilitzi aquesta muletilla per a dir alguna cosa tal com…

- Jo a la teva edat no fotia ni brot, vivia dels pares, em saltava les classes de l’escola i robava els tomàquets de l’hort de les monges

En fi… que són una mica pillos, els “Joalatevaedat”… no us els prengueu gaire en sèrio…

o si…

… o no.

Els professors són molt monos, eh?

Un dia es varen reunir TOTS en una assemblea general per a decidir “Què podem fer per a putejar a totes les persones que conviuen amb un nen d’EGB” (és una típica assemblea de profes d’EGB per a venjar-se de les cabronadetes dels nens).

Ho van intentar amb l’experiment de les llenties amb cotó fluix, que obligava a tenir una mena de tubèrcul viu a l’habitació… però era poc, així que ho van intentar amb allò que cada setmana un dels nens de la classe s’endugués a casa el típic periquito-canari-tortuga-animal-que-mor-amb-un-no-res “mascota de la classe“… al final un nen el matava sense voler (o no), i els pares en compraven un d’igual a corre cuita per a que el seu fill no fos tractat d’assassí d’animals durant la resta de la seva vida…

… però els professors volien alguna cosa més cruel… més asquerosa… si pogués ser algo llefiscós, fastigós, que s’arrastrés i estigués viu… a poder ser que fes caca, i que embrutés molt…. que fes pudor… molta pudor… i a més a més que es reproduís! I fes més bitxos asquerosos… si pogués reproduir-se per si sol, encara millor!! I si feia uns capolls asquerosos durant el cicle de vida, seria perfecte!! I com que els Gremlins no existeixen (una gran sort pels pares)… els professors van inventar la divertida activitat del… ELS CUCS DE SEDA!

Déu meu!! Que no ho veieu?? Són CUCS! Per favor, quin fàstic! Com se li pot ocórrer a algú amb dos dits de front, dir-li a un nen d’EGB, que amb prou feina pot mantenir viu el conillet-mascota de classe sense matar-lo, que tingui cura d’uns bitxos petits llefiscosos, pudents i hermafrodites, que procreen com qui res, i que per acabar d’arrodonir-ho, al final li surten ALES?? Són més perillosos encara!!

Tothom els guardava en una capsa de sabates i els alimentava amb fulles de morera… anaven creixent i casa vegada estaven més i més gordos, i s’anaven movent per la capsa… a mi em feia por obrir-la i que just un cuc estigués allà on tenia la mà… èeecs! I a més quan feien el capoll a vegades s’enganxaven pel sostre de la caixa i no es podia obrir… si ho intentaves senties “crrrrrrecs” i estaves exhumant un cuc!! Èeeecs, que ascoo! X(

Amb sort, morien (típic nen que s’oblida per sempre que tenia uns cucs de seda a l’armari, dins d’una capsa)… però si s’anaven reproduint, al final els pares tenien que matar-los una mica, o andonar-los en una morera, causant una greu pertorbació mental al pobre nen.

Que monos, els profes…

PS: El Músics que Bramen, arriven al Biches Club
i la Gemma descobreix qui és la més maca de la casa

Hi ha pel·licules que són un perill públic!

No us ha passat mai que aneu a veure una peli de cotxes, rollo A todo gas, o d’acció rollo Missión Impossible, o fins i tot del mític James Bond, i quan sortiu del cine esteu com “afectats”? Hi ha gent que “absorbeix” una mica els papers dels protagonistes, eh?

Tinc una amiga que de petita va veure Superman i després volia volar… Es tirava de tot arreu, per veure si arrancava el vol! Els humans no arribem a aquests extrems, però casi…

L’altre dia vaig anar a veure Taxi a sessió golfa, i els conductors estaven tant afectats que es pensaven que vivien en un plató… tots els cotxes anaven revolucionats… BRUM, BRUUUUUM, vinga a gastar gas, i sortien de l’aparcament dels cines fent trompos per tot arreu, rollo persecució policíaca… mare meva!

Tot és qüestió de no deixar-se endur…

… o si?

BON DISSABTE A TOTHOM!

Per anar obrint gana, aquí teniu!
He recopilat les últimes frases que m’heu enviat
per la secció de pel·lícula! Donahue Rulez!! u_u

131. “Mi nombre és Bond, James Bond”
132. “James, esta vez devuelve el coche entero, por favor”
133. “Señor Bond, no estava usted merto?”
134. “Ésa es la hija del líder de la resistencia. Ningún hombre la ha podido seducir”
135. “Un martini con vodka. Sin aceituna. Revuelto, no agitado.”
136. “El fracaso no es una opción.”
137. “Houston, tenemos un problema”
138. “No sueñes que vas a salir vivo de ésta”
139. “¿Buscas a tu amigo el General ?, ha puesto a asar sus huevos en Sunset Boulevard.”
140. “Carpe Diem”
141. “Oh Capitan, mi Capitan”
142. “Alégrame el día”
143. “Sé lo que estás pensando. Yo tampoco recuerdo si he disparado todas las balas o aún me queda una en la recámara. Muéve un solo músculo y así saldremos de dudas los dos….. ¡BANG!. No has contado bién”
144. “Bienvenido a Chicago. Esta ciudad apesta como un prostíbulo por la mañana”
145. “Si cruza esta puerta ahora, entrará en un mundo del que no se puede retroceder”
146. “Segunda estrella a la derecha, rumbo hacia el mañana”
147. “Que la fuerza te acompañe”
148. “Si me tocas, te mato”
149. “Ha sido un placer haberte conocido, Joe”
150. “Oh, Dios Mio! La Anaconda se ha comido a Jack”

…si voleu posar la vostra, serà benvinguda…

…fins a la tarda…!

És que tenen MOLT perill!

I es que si esteu enviant un SMS a una persona, explicant-li alguna cosa sobre una tercera persona, a vegades a un se li creuen els cables, i passa lo que passa.

… i si no us ho creieu, que us ho expliqui la Xènia… u_u

A les pel·lícules sempre hi ha la típica escena en la que algú fot una cagada impressionant, i a mesura que ho intenta arreglar, encara la fot més grossa.

- “Hombre Pepe! Como esta tu mujer?”
- “Ah… que ya no estays juntos?” (aquí la cagada nº1…)
- “Bueno, uhm… esto… es que era muy puta, la zorra eh?”
- “Ah, que murio atropellada por un borracho?” (…la nº2…)
- “Uh… oh… borracho hijo de puta”
- “Ah, que fuiste tu?” (…i la nº3)

Doncs a la vida real, també passa!

Moltes vegades fotem la pota d’aquí a Lugo, i quan ens n’adonem i ho intentem arreglar… la liem més. Al final, ens entra una desesperació tant enorme, que ens bloquegem i quedem col·lapsats, o acabem confessant a crits “el gato es mio y me lo follo cuando quiero!”.

En fi, que no seria el primer cop que foto la gamba, i que per intentar-ho arreglar, surto del foc…

…per caure a les brases!

No us perdeu el “desenlace” ;)

Perquè serà que sempre que estàs en un moment d’agonia i patiment, o bé frisós per a que arribi un moment… la llei de Murphy allarga l’espera fins a l’infinit?

Típic que estàs esperant un resultats, una reunió important, trobar-te amb algú especial… en fí… un sense fí de coses que vols que passin com més aviat millor, i així estar tranquil i descansat…

Doncs les lleis universals es posen d’acord per intentar allargar la teva agonia-nervis-ansia, amb sofisticades tècniques que t’obliguen a posposar el moment, ja sigui perquè s’ha anul·lat el teu vol per una tempesta de neu, ja sigui perquè no arribes a temps per una avaria de RENFE, o ja sigui perquè…

…és dilluns festiu i no t’havies enterat u_u

Avui descobrim els
patiments de l’Ivan

Un home va dir “Ei, tinc una idea! Perquè no agafem 100 xinos, els fem córrer pels puestos, i que es fotin d’hosties?” I en comptes de querellar-se contra ell per subnormal, va néixer  Humol Amalillo!

Jo sempre m’havia preguntat quin problema tenen aquests xinos…. deu ser que com que n’hi ha molts, s’avorreixen i no saben què fer!

Jo recordo que ho mirava sempre, el cap de setmana (cal dir que també mirava les pelis de Bud Spencer i Pressing Catch). La combinació de xinos i hòsties molava molt. Per cert, sempre diem Xinos però realment eren Japonesos… allò que s’assemblen i els liem u_u

El nom en Japonès era Takeshi’s Castle (el nom del pavo que s’ho va inventar). En realitat aquí no pillavem una merda perquè Telecinco ho doblava com li donava la gana i ho retallava. En realitat el programa original durava unes tres hores, i aquí només 30 minuts. Només posaven trossets de les proves

En realitat, els Xinos tenien que arribar a un castell, el tal Takeshi era el rei del castell, i les proves eren el recorregut. El Xino que arribava s’enduia un milió de yens!

Aquí en canvi, només posaven les hòsties, i a més a més els dobladors (el fill de Jose Luís Coll i el Reportero total) s’inventaven el que els hi passava pel cap en cada moment. (Igual que a Pressing Catch)

Amb els anys, el Ramón García va presentar el programa equivalent, amb la meitat de proves copiades, i una mica bastant més cutre, El Gran Prix…

En fi, pels més nostàlgics us deixo aquest video per a que feu un cop d’ull

PS: Encara que sigui festa,
el Sr. Gat ha actualitzat

Avui en dia, hi ha tants polítics, i canvien tant ràpid, que no tens temps d’assimilar-ho que ja els han canviat a tots! Si no fos per Las Noticias del Guiñol, estaria ben perdut!

És per això que he decidit anar a fer una COPA (Curs Obert de Política Aplicada). Aquest primer trimestre, farem ELS POLÍTICS. (Són molt divertits, ells)

L’objectiu d’aquestes fitxes és perdre el temps de forma irracional. Les fitxes en sí són una xorrada impressionant (fan joc amb la web). Tot i així, si seguiu les entregues, us asseguro que al mens… sabreu qui és qui.

Com podeu veure, són unes fitxes exhaustives, integres i profundes. No trobareu cap enciclopèdia que ho faci tant bé com jo. No us perdeu les properes. Encara ens queden 16 ministeris i totes les autonomies, o sigui que n’hi ha per rato.

Avui la Gemma decideix passar del Jun
i la pubilla diu que ens quedem!

LA HISTÒRIA DEL SMS PRÒDIG…

Dissabte un SMS a un destinatari incorrecte…

… diumenge 32 SMS de paranoics per “arreglar-ho”…

…dilluns agonia i patiment…

i avui:

… és que som uns patidors!

La Galadriel dama de Lothlorien,
d’Arenys de Munt, Maresme (semblo el Beakman)
m’ha fet arribar aquest super ultramega regalito!

Ho afegeixo a la Galeria

Arenys de Munt és una bonica població del Maresme. Jo hi vaig treballar durant uns mesos (a la Caixa Laietana de la Riera). Llàstima que per creuar la riera tenies que emmerdar-te de dalt a baix (sobretot si havia plogut i hi havia fanguet).

El que més recordo d’Arenys de Munt és:

- Només es pot sintonitzar Radio Arenys de Munt, res més
- La carpa-discoteca de l’Era
- Els d’Arenys són anomenats ”Setciencies“
- L’Olga (la meva ex-profe de Català)

En fi, que és un poble molt maco, on hi tinc molts amics, cap dels quals mencionaré perquè no voldria que siguin sotmesos a un linxament popular.

Avui, soborn a la Mixeta!

Quan semblava que tot anava bé a Jun’s Home…

En Jordi, Senyor dels Gumets
m’ha fet un REGALASSO !!

Una ultra-super-mega-faximàtica SAMARRETA DE GUMETS!!
La meva sobtada felicitat ha fet que em posés
a ballar, saltar i brincar!

I el Sr. Gat feia les fotos!

A ka mola la massarreta??

Avui, l’Ivan rep de valent,
i els músics acaben a la presó!
I no us perdeu el personatge
misteriós de la tarda!!

…què voleu que us digui??
Entre el Sr. Gat, l’Avi Jaume i la Iaia,
ja no s’hi cap!

Al final en aquesta casa
vindrà a viure tot Déu!

Una obra d’art des de 1964!
L’envia Giorgio Grappa, d’Anotacions al Marge
(Queda afegit a la Galeria!)

Em comenta que actualment està a una casa de
Canal de Navarrés (a prop de Xàtiva).

Avui, fotos a la Dutxa
…i aquesta tarda… Déu! u_u

PS: Netscape8

…mentrestant, en una Tira Còmica Paral·lela…
…la Gemma s’insinua subtilment…

Déu meu quin horror!! És que no es pot dir de cap altre forma!!

Estava jo passejant per Mataró (Mataró, bonica capital del Maresme, lo milloret del món mundial, on he viscut 22 anys i penso tornar-hi així que pugui) i he entrat a una botiga de joguines…

I tot mirant per aquí i per allà…
…he trobat…. AIXÒ!!
(clickeu per ampliar)

PERÒ AIXÒ QUÈ ÉS????? O_o!!

Però on anirem a parar??? Déu meu Senyor de la Misericòrdia!! Aquests ninos fan por!! Fan molta por! Que no ho veuen?? Si a mi em fan por, als nens els pot deixar amb un shock traumàtic!!

Però si semblen uns nens mutants, barreja de nadó i rata! I els peluts? Són com una mena de nen ós, digne de ser visitat en un circ, al costat de La Mujer Barbuda! (per cert que freak això de la mujer barbuda)

I pensar que a la meva època tot es basava en els Jijoe i les Barbies… que potser si que era sexista… però és que això és… uf!

Avui, les fotos de la Sílvia
i els músics a la presó

A vegades, penses que algo és molt important…

…fins que ho mires amb perspectiva.

No se si ho sabeu (casi ningú en parla) però s’ha estrenat
STAR WARS EPISODI III: LA VENJANÇA DELS SITH

Per a entendre’ns, aquesta peli és la tercera en el temps, que és la sisena que s’estrena, que tot i ser de la primera trilogia, en realitat és la segona que s’estrena de les que potser són tres trilogies… fàcil oi?

I sabeu qui és una seguidora total d’Star Wars?? La Gemma!!

I aquesta tarda… i si DVG fos…

PS: L’altre dia li vaig demanar al Rafa a veure si podia tornar a publicar un post que tenia al seu antic blog… i ho ha fet! Merci Rafa!! Un text que fa pensar molt! Com tots els que publiques!!

Es veia a venir, oi?
…i si Déu Vos Guard fos…

BON DIA A TOTHOM!!

Ostres, els dilluns costa arrencar, oi??

Doncs per a fer-ho una mica més amè,
aquí teniu un assortit de bones formes
de començar la setmana !!

Vinga ànim!
Unes hores més i el dilluns ja haurà passat…
no era tant difícil, oi?

I quan dic que “ja haurà passat”, vull dir que de fet… el dilluns 23 de Maig de 2005 haurà passat PER SEMPRE i ja no tornarà… no el podrem pas recuperar! Mai més de la vida… de fet, en aquests instants, el temps passa i passa… i no el recuperarem mai més!! MAI!

L’altre dia la Sidney em va passar aquest link… veieu com passen els segons? De fet, si us hi fixeu, veureu com es mouen TOTES les files… algunes més ràpid… i algunes més subtilment… és el temps, que passa… fem el que fem… passa. Tal com deia el Rafa l’altre dia… potser que l’aprofitem, oi?

En fi… els dilluns, no se perquè però estic més transcendental… reflexiono sobre la vida, i em faig preguntes que ningú sap contestar…

…o si?

… o no.

Recordo els matins esmorzant llet amb Colacao, a la taula de la cuina, mirant la tele, mentre en Willy Fog viatjava arreu del món.

Això si que era una sèrie freack! Brutal! Un lleó (que després lliga amb una pantera) que viatja amb el seu mico majordom i una mena de rata groga. Això si que és multicultural! Al menys, a Dartacán tot eren gossos!

En fi, independentment de la gran varietat de races que trobàvem a La vuelta al mundo en 80 dias, era una sèrie que em va marcar. Fins i tot feia l’àlbum de PANINI… eren aquells cromos de cartró que els havies d’enganxar amb PRITT… recordeu aquells àlbums? I quin olor de PRITT quan els obries!! Que maco!

Ho vaig passar molt malament uns capítols que en Rigodón i el Tico (doblat pel mític Jordi Estadella) se separaven perquè en Dix i en Bully (els dos policies) els drogaven, i es separaven (un fent de grumet i l’altre en un circ). I el mític Transfer, una mena de barreja entre llop i Mortadel·lo que sempre el podies reconèixer perquè li brillava un ull i se sentia una mena de “piticlinggg”…

En fi, que us deixo amb el tema principal i el mític sílbame, per a que torneu a llegir el post mentre els escolteu i ploreu de malenconia. Per cert, que no he trobat el tema aquell de “Soy Willy Fog, apostador i gran señor” del principi. Si algú el te, que ruli, porfa, així el penjo! ;)

Avui la Gemma i cel cine,
i com fer passar els nervis

…diu l’Home del Temps de “lateletres” que
aquesta setmana tot serà sol i calor…
…només 3 paraules…

JA ERA HORA!

Fa ja unes setmanes (des del 9 de maig) que lateletres ha canviat de logo. Diguessim que ara tenen aquest de l’esquerra, així una mena de 3 una mica ranci, en comptes del que tenien abans.

Tot i així, el canvi en general ha estat interessant, ja que ha estat global, no només del logo… les transicions a publicitat, els subtítols informatius, el telenoticies… tot en general ha canviat.

En Salva va fer una enquesta entre aquestes tres imatges, i els resultats varen ser curiosos, perquè va guanyar el mític clàssic dels inicis del canal!

I es que en el fons som una mena de iaios joves, que recordem els vells temps… ais… a vosaltres quina us agrada més??

Avui l’Avi Yoda,
i en Jun segueix amb nervis.

Ja ho deia la Trinca… que bonics són els anuncis! Però no tots. N’hi ha alguns que són horrorosos, i el seu creador mereix la mort.

Parlo d’aquests anuncis on el Jose Coronado m’explica que fa caca amb un iogurt de fibra, que la Concha Velasco confessa que se li escapa el pipí, o que un grupet de persones em diguin que s’acaben d’aixugar el cul amb tovalloletes Charmin, perquè amb el paper de water no queda del tot net (i a sobre m’ensenyen com es netegen una pasta blanca de les mans, que emula la caca!!).

Ja per no parlar dels anuncis de compreses, on les noies s’ho passen la mar de bé tirant liquids blaus a les compreses, per veure com s’absorbeix (quedaria lleig que ho fessin amb un líquid vermell i espès), o d’aquells on dues amigues s’expliquen les hemorroides, o dels iaios, que estan molt més contents i feliços ara que la dentadura no els hi cau quan mengen turró.

Però la pregunta del milió és…
CAL QUE FACIN AQUESTS ANUNCIS A L’HORA DE DINAR ??

És nota que estem al segle XXI i que la humanitat ha evolucionat!
Però els millors invents NO són Internet,
ni l’aeronàutica, ni res d’aquestes tonteries…

…els millors invents del món són
els de la TELETIENDA!

AVUI, DOS CLÀSSICS!

Això que veieu aquí és el PUMP AND SEAL (jo li deia pampansil) i no us ho perdeu… és una manxa manual que xucla l’aire de les bosses de plàstic per a crear el buit en el seu interior!!

També podies fer el buit de pots de vidre, foradant la tapa metàlica i posant una mena de vàlvula (una tirita) al foradet. Fins i tot l’home que ho venia deia que es podia amasserar verdura de forma ultra ràpida!

I després tenim el no gens menys interessant ABTRONIC! Això és el millor invent del món mundial!! Osti nengs! Et poses una mena de faixa elèctrica que et va fotent corrent, i et queden uns abdominals de pedra indestructibles! Sense suar ni res! No has de fer res! Fins i tot pots estar al despatx, treballant mentre els teus músculs es desenvolupen com els del Hulk Hogan!

I es que som gilipolles!! Que collons fotem suant al gimnàs com a tontos, si podem inflar-nos a pastissets del Doraemon, mentre ens posem la faixa elèctrica aquesta (també hi ha una versió amb ventoses!! Ole!)

Ostres, i lo més fort es que tenies unes temptacions de trucar i comprar-ho brutals!! El millor de la teletienda són els seus presentadors. Un dia en faré un post, us ho prometo! Però ara la pregunta és:

QUIN ÉS EL MILLOR INVENT DE LA TELETIENDA???

Va, farem un remember entre tots i penjarem un post recopilador de tots els grans invents, fruits de la ment humana en ple segle XXI!!

Avui, novetats,
i la Gemma fa cultura!

I apart dels escatològics anuncis que comentàvem ahir, i per matar el tema, podem distingir 4 grups (de tants que es poden fer):

Freak: Un home intenta convèncer a les dones que es van trobant que li canvíïn el detergent que han comprat per un de “marca blanca”. El tio està obsessionat. A vegades, les taca expressament amb oli o salses per a demostrar les seves teories. Si us el trobeu, mateu-lo si un plau.

Somriure: Aquells que et fan riure o somriure, com el gosset (Poncho?) que li toca la quiniela, els primers anuncis de BWM (ara ja rallen), l’anunci del Japonès gordo que al pujar al Polo es veu petitonet (i les dos japoneses es posen a rajar i no pilles res), etc…

Paranoia: Són els de colònies. Sempre surt una dona amb problemes mentals, en un context raro i estrany (pot anar disfressada de caputxeta vermella o despullada i banyar-se en una piscina plena d’or líquid). Si parla només diu paraules inconnexes “gosofozú”, “pagfum de lulu”, “keskemufeg”

No ho he entès: Aquests són anuncis abstractes, on els creatius publicitaris no sabien que collons fer, i ho van deixar a mitges dient “la gent paranoiarà sobre el significat d’això” sabent que NO hi ha significat. Normalment això ho fan els de Martini

ATENCIÓN

“Todas las frases que contienen la palabra DÉU,
producen una divina y placentera invocación”

Avui escombrem cap a casa,
i ens mirem el melic…  ;)

Al principi fa gràcia, però al final et desconcentra

uf… serà un estiu llarg i dur…

A vegades els humans tenim la costum d’omplir el nostre poc temps lliure amb diverses activitats (no fos cas que ens quedéssim a casa, fent relax). I el cap de setmana no és cap excepció. De fet, ”fer dissabte” és un clar exemple.

I una de les típiques ocupacions de cap de setmana, és llevar-se a primera hora i anar d’excursió amb tots els de casa!

… tot i que a vegades s’apunta tot Déu

Avui la Gemma també intenta fer vida sana i exercici,
en canvi la Sílvia prefereix estar de tranquis…

La felicitat és un tema força subjectiu. Cadascú la troba a la seva forma… a través dels diners, de l’amor, o de les pelis porno…

Però hi ha moments en la vida de qualsevol persona que aquest sentiment t’envaeix… si et toca la loteria, si corresponen al teu amor, si et regalen la col·lecció Playboy, i sobretot si un dilluns al matí…

…descobreixes que és diumenge

BON DIUMENGE A TOTHOM !! :D

PS: Et tema Yoda es
comença a descontrolar

COMENCEM EL DILLUNS AMB
FORÇA I ENERGIA!!

Per a més informació de la exposició de
Captura, feu un cop d’ull aquí!

I aquesta tarda… un nou
personatge al Déu vos guard!

Jo sóc auditor de pàgines web. És a dir que agafo una web, l’analitzo, l’avaluo, i proposo millores.

Per a estudiar tota una web sencera i fer l’informe complet tardo forces hores, però la veritat es que només necessito un “pantallazo” de la pàgina principal i en uns pocs segons ja veig si la web és bona, o no.

Tot i així, he de reconèixer que hi ha gent que en tan sols una mil·lèsima de segon, pot fer un anàlisi total complet i exhaustiu de la competència.

Els tripulants de la nau interespacial NCC ENTERPRISE, de la mítica sèrie Star Treck (sí home, la de l’Spock, aquell de les orelles punxegudes que sembla l’Ibarreche) tenien el que ells anomenaven alarma de proximitat.

Això volia dir que quan un enemic o una altra nau traspassava el perímetre de seguretat, activaven els escuts, preparaven les defenses i es disposaven a atacar.

Avui, la Reina de la casa
i els Yedis que bramen