Com deia el capità enciam (mític capità enciam), els petits canvis són poderosos… i avui faig 4 canvis al blog… a saber:

• Adeu Word Press… ja ens tornarem a veure… merci per tot.
• Hola Nuke XD… Això és Nuke¿? Poooosi. Qui ho diria eh?
• A la seva dreta poden veure una columna nova
• L’encapçalament és nou… no se si el deixaré així
• Ídem pel peu de pàgina
• Conservo el blog anterior (estil i tot) fins al febrer.
• Nou sistema de comentaris (ja em direu si va bé)
• Opció de Imprimir i Enviar els posts

En principi això és tot… bé… de fet hi ha algun canvi més… i evidentment… hi ha algunes coses que cal fer encara…. u_u

Aquí estem, un diumenge més.

Mira que són raros els diumenges. És un dia festiu, però tens pena perquè saps que el dia següent és dilluns, i toca treballar (bueno, a la iaia li és igual perquè està jubilada). Però en general és un dia estrany.

Recordo quan anava a cole que el diumenge a la tarda tenia certa pena perquè s’acabava el finde. És curiós, perquè el diumenge a la tarda és una cosa que no m’agradava gens, però que volia que durés per sempre! És una paradoxa interessant…

El que està clar és que el diumenge no està fet per treballar. El diumenge no treballa ni Déu! De fet, Déu va descansar. Fins i tot conten les males llengües que se’l va veure fent unes braves al bar Tomàs.

Així que plego fins demà, on retrobarem l’agent Peter Mc Donahe (Pere Donajiu com diu la iaia).

Per cert… la Xènia (últimament la veiem poc, eh?) ha canviat de feina. Li estic fent pressió psicològica per a que ho expliqui… a veure si ara te blogofòbia… u_u

Hi ha dues maneres de parlar. Es pot parlar normal, o es pot parlar com a les pel·lícules… l’altre dia, al MSN vàrem començar a improvisar… més o menys vàrem reunir això…

I la pregunta és… perquè en catala sona diferent? No és el mateix, oi? Alguna més a afegir? A veure si fem les 100 XD

1. “Buen trabajo, Joe”
2. “eh amigo, esta ciudad es muy grande para los dos!”
3. “Yo de tu no lo haria forastero”
4. “vas a morder el polvo, walter”
5. “Vamos… alegrame el día”
6. “han asaltado el ferrocarril!”
7. “Hablas conmigo…? Estas hablando conmigo?”
8. “Han matado al pequeño Jimmy”
9. “Mira, es el bueno de Bill”
10. “Siga a ese coche!”
11. “el rojo o el verde?? rapido! el rojo o el verde??”
12. “Quedate en el coche, y no salgas para nada”
13. “los tenemos! eso es un callejón sin salida!”
14. “se dirigen a arlington road, la cuarta con graham’s”
15. “Muere bellaco”
16. “Muere de una vez por todas”
17. “quieres probar mi acero?”
18. “naciste en un establo?”
19. “mira, un mono con tres cabezas”
20. “ah no nelson, es mi hijo, no lo voy a abandonar!”
21. “qué bueno que viniste, vamos a comer unos emparedados”
22. “oh no! le van a hacer picadillo!”
23. “voy a hacerte trizas!”
24. “estás seguro de que es por aquí, John?”
25. “nunca debería haber salido de Green Hollow”
26. “Espera, conozco un atajo”
27. “esto es Nueva York, muchacho, que te entre en la cabeza!”
28. “Sobretodo, no pulses el botón rojo”
29. ” Dónde está el dinero? A ver primero la mercancia “
30. “mira hijo, yo llegué a chicago con unas botas de cuero viejo y una vieja cartera, y mírame ahora. Todo esto que ves lo he conseguido trabajando con estas manos”
31. “John, entregame tu placa”
32. “sargento? creí que le había dicho que NADA de meterse en los asuntos del FBI”
33. “Eres mi mejor agente, john… pero no puedes destrozar la ciudad con el coche”
34. “bien, muchachos, aquí no hay nada que ver! dispersaos!”
35. “las mujeres i los niñus primero..”
36. “mira hijo, tu padre era un gran policía, todos le queríamos, pero seguía las normas”
37. “Jennifer, recuerdas aquella vez, en Oklahoma, cuando andábamos por el páramo a la luz de la luna?”
38. “Governador! unas palabras para el Daily Mirror!”
39. “Ann, por Dios, haz lo que te digo, por lo que más quieres!”
40. “bien chicos, estad atentos a cualquier información, tengo a John y a Robert en el departamento de pruebas y todas las líneas pinchadas”
41. “No siento las piernas”
42. “TJ al tejado”
43. “no hay alternativa, Harold! Tenemos que saltar!”
44. “maldita goleta, viene pisándonos los talones desde Main Harbor!”
45. “Ha sido un placer haber trabajado contigo, Joe”
46. “me ha enseñado mucho, capitán”
47. “dile a Molly que la quiero, que cuide de los niños”
48. “No mires abajo”
49. “Tranquila senyorita”
50. “aún no cantes victoria, amigo”
51. “Calmese senyora, le prometo que encontraremos a su hijo”
52. “esto es muy difícil para mí… joe, tú y yo hemos pasado muy buenos momentos juntos”
53. “Era joven i necesitaba el dinero”
54. “ahora o nunca, harry”
55. “No lo entiende? És una cuetión de vida o muerte”
56. “No lo entiende? Mi esposa va en ese tren!”
57. “has trabajado bien, hijo”
58. “conocí a tu padre, era un buen policía”
59. “murió en acto de servicio”
60. “me salvo la vida, yo estaría muerto”
61. “esa bala era para mi”
62. “él y tu madre me ayudaron a salir adelante cuando yo estaba hundido. Nunca les pude agradecer todo lo que hicieron por mí. Ese coche les sesgó la vida”
63. “eh Molly, ese pavo tiene una pinta delicioisa!”
64. “chico, sera mejor que hables ahora”
65. “estás metido hasta el cuello, joe”
66. “mezclémonos con la gente”
67. sincronizemos los relojes
68. “le presento al senador johnson, ha hecho mucho para nuestra organización”
69. “ve ahi a lo lejos, junto a ese calvo? la chica del collar rojo? es betty jonhson la hija del senador de arcansas”
70. “governador, le he presentado a Allison? Será su acompañante esta noche”
71. “esto es lo que yo llamo una buena fiesta! un poco más de ponche?”
72. ese de ahi es jef jeferson, con toda su fortuna podria comrar el estado de illinois
73. o “con la midad de su fortuna” també
74. “posee 200 acres de tierra al sur de iowa, en el condado de wood meadows”
75. “hoy es su día de suerte amigo, soy su hombre!”
76. “es un chevrolet del 54, con lacado rojo y motor de 8 turbinas; esta maravilla podría hacer morder el polvo a cualquier auto alemán”
77. “señor, puede colaborar con los castores comprando una caja de galletas de avena?”
78. “maggie hacía los mejores sándwiches de manteca de cacahuete de este lado del mississippi”
79. “esto no es una cueva, john… esto es una tumba, y estamos encerrados dentro”
80. “steve, no mires atrás, pero creo que alguien nos ha estado siguiendo

Fem un giravolt, i tornem a començar! (made in Uri®)

Ja m’ho deia el Jun que era extrany que durés tant al mateix lloc, així que borrón y cuenta nueva. Aquests canvis són d’aquelles decisions que tant et fan ballar el cap, que et passes 3 dies valorant coses positives, coses negatives… Fins i tot fas una llista en un full (com a les pelis) que enlloc d’ajudar-te et lien més encara… Ho consultes amb el coixí, amb els amics, amb la familia… cadascú et diu una cosa diferent, i… encara que coincideixin… acabes fent el que vols.

Mas vale malo conocido que bueno por conocer diuen alguns. Jo també ho dic de vegades, però aquest cop no els he fet cas. A l’únic que si he fet cas en el consell, ha sigut al esperit del blog, que m’ha aconsellat que escrigui aquest post.

Dimarts… avui és dimarts… els dimarts són una mica raros, oi? Del dimarts m’agrada la tertúlia del Bassas, del matí de Catalunya Ràdio, i la secció d’articles que no farem.

Doncs si, els hackers lliguen…

Per cert, ahir vàrem recopilar les següents 20!

• 81. ”No voy a matarte.. si lo hiciera… sería como tu.”
• 82. ”saca tu apestoso culo de aquí”
• 83. “Felices Pascuas señora Henderson !!”
• 84. “Alguien quiere tarta de arándanos?”
• 85. “Apunta i dispara”
• 86. “”Oigo el rumor del arroyo. No debemos estar lejos.”
• 87. “”Las huellas se paran aquí. Es como si se los hubiera tragado la tierra.”
• 88. “Cuando tu padre murió, tú eras un mocoso inquieto. Le prometí que siempre cuidaría de ti. Ahora ya eres un hombre.”
• 89. “Chicos, dónde está Mike? La última vez que lo vi estaba jugando jonto al lago.”
• 90. “Por lo que más quieras, John! No te sueltes!”
• 91. “”Supongo que tienes razón, no soy más que un viejo coyote demasiado cansado para jugar a los vaqueros.”
• 92. “Le sugiero que no se gire señor Waters, le están apuntando con un arma. El menor movimiento y es usted hombre muerto.”
• 93. “Adoro mi vieja Tommygun, tiene más de 50 años, y sigue disparando como un demonio.”
• 94. “Es un hombre bien entrenado, podría eliminar a todos sus hombres sin que percibieran que les están matando.”
• 95. “Después del incidente decidí dejar el FBI y dedicarme a mi granja, Malcolm. No puedes pedirme que vuelva y examine todos esos cadáveres.”
• 96. “”Graham, cuida de Amy y del pequeño Timmy. Papá debe ir a ver a unas personas, si no vuelvo antes del anochecer coged el viejo Ford y dirigios a las montañas.”
• 97. “Con la venia del tribunal…”
• 98. “Secundo la moción”
• 99. “Chicos, tened cuidado ahí fuera”
• 100. “Todos los indicios apuntan hacia ti Johnson, como puedes responder a eso?”

Sabeu que? En faré una secció especial, de frases. Les aniré posant a mesura que les anem dient… perquè de fet ja n’hi ha unes 20 més que estan al “tinter” dels comentaris d’ahir!!

De cop visualitzes una tarda aburrida on les hores et sobren i no saps que fer ni on anar, però xerrant amb una companya de feina, trobes la solució: “Jo vaig a la biblioteca, vols venir? És a Gràcia”.

Oh! Et fa una sensació com de cole, quan, el dia que hi anàves, era perqué havíeu de fer un treball en grup (i ningú s’ofería a posar la casa), i allà s’hi feia més gresca que feina (a qui no l’han fet fora algún cop? xD). I clar, t’agafa com una energia positiva, unes ganes de veure com serà aquesta biblioteca, i acceptes.

I no només acceptes, sinó que, ja que hi ets, també te’n fas soci, i fins i tot t’emportes un llibre (claro!). “Quin em recomanes? Que no sigui gaire gran, i sigui fàcil”. S’ho pensa i al final em diu; “Aquest; és un classic, a mi em va encantar”. Pam: La Casa De Los Espíritus. Realment és molt bo, molt fàcil, i enganxa, però de petit no en té res. Clar, es allò que vas amb la calma, sense pressions, fins que veus que s’acosta el dia que hi ha segellat en el punt de llibre; que aleshores comences a mirar les pàgines que et falten, i a calcular quant de temps tens per llegir-te-les.

7 de març. Ok, ha arribat el dia, no l’he acabat, en el trajecte del metro no em dona temps. No passa res, ja el retrobaré algún dia. Pujo al metro, no sé exactament on he de baixar. Baixo en la parada que em sembla, pregunto, la gent indica com el cul, obro el bolso pensant ” em penso que un dia vaig imprimir un mapa per quan hagués de tornar…”. Res, no hi tinc res. No tinc cap mapa. No hi tinc a la companya de feina que em va acompanyar el dia que hi vam venir tampoc. Ni tant sols tinc la feina; i a sobre m’estic pixant. Em rallo, camino, segueixo caminant, camino una mica més, i dimiteixo.

Baixo les escales, i pujo al metro camí a casa llegint el llibre.

Teòricament, les pràctiques de la uni, són per aprendre la part NO teòrica dels teus estudis… no? És a dir, que l’objectiu de les pràctiques es que aprenguis l’ofici que estàs estudiant?

O no… ?

Ho dic perquè a vegades, les pràctiques semblen la forma més pràctica de tenir un treballador gratuït… ¬¬

Read the rest of this entry »

Novetats novedoses, a saber: un menú nou, a la part superior dreta del blog (on en Jun està assenyalant, per que ho veieu), anomenat ESPECIALS, on hi he posat:

• De pel·lícula: El recull de frases que estem fent entre tots, aquests dies.
• Arxiu de tires: Una mena de galeria amb totes les tires còmiques del Déu vos guard.
• Personatges: Que estan allà la mar de monos.

Apa doncs!! Dit i fet!

Va començar EasyJet, amb unes tarifes que rebentaven totes les existents… després RyanAir, i ara aquesta gent del nuvolet Vueling…

El cas es que ara pots anar a París, Londres, Itàlia i en general, a totes les capitals europees des de Barcelona (o Girona en algun cas) per poc més del que et costa una T10…

El problema és però, que el bitllet no és la única despesa d’un viatge per Europa… normalment cal afegir el bitllet de l’autobús / tren que et porta de l’aeroport (que sempre està apartat o en un poble proper) a al ciutat, l’habitació d’hotel, i els esmorzars, dinars i sopars. (Regals als familiars i amics opcional…)

És a dir, que anar a París és barat!

… però “estar” a París segueix essent igual de car… u_u

Tot i que no us la he presentat encara, ja la coneixeu… senyors i senyores, no li digueu Dolors… digueu-li… LOLA.

Ja l’he afegit a personatges!

Fa uns 3 dies que estava sense llum a casa (no tenia llum però si corrent,  és a dir que em faltava l’enllumenat del sostre)… i fins avui no he trobat cap electricista que es dignés a venir a arreglar-m’ho.

Avui, finalment ha vingut i ha canviat una peça. M’ha cobrat 120 euros (vint mil peles) i ha pirat (això sí, molt simpàtic ell)

Déu minuts després, ha tornat a marxar el llum… he anat a veure que passava al quadre elèctric… i he descobert que un cable s’havia encès i estava cremant tot… Per sort, tenia un extintor a mà, i ho he pogut apagar…u_u

Es veu que l’incendi i la reparació no estaven relacionades, però caram, quin dia, eh?

… i per adornar aquesta gran veritat, us deleito amb una cançó de Pink Martini que el Salva em va recordar, ja que ara l’està utilitzant per un curt que està fent, la mar de xulo…

Ma chambre a la forme d’une cage
Le soleil passe son bras par la fenêtre
Les chasseurs à ma porte comme les petits soldats
Qui veulent me prendre

Je ne veux pas travailler
Je ne veux pas déjeuner
Je veux seulement t’oublier
Et puis je fume…

(baixar l’MP3)

Conten les males llengües i els evangelis apòcrifs que quan viatges a un indret, has de menjar els aliments i plats típics de la zona…

… o no.

Comencem la setmana recarregats amb piles noves…

Sempre que visito un país o ciutat, quan torno porto en una petita part dins meu… (Això és una figura metafòrica, eh? No es que faci contraban…)

De les coses que més m’han agradat de París, que m’agradaria poder tenir aquí, són les botigues. Aquestes botiguetes petites, amb la façana de rajoleta, amb un cartell antic, pantetes i forjat a la finestra, i un cert caos interior… com que m’explico com l’Ozores, millor tirar de càmera:

…tenen el seu encant, oi?

Ladies & Gentleman, amb tots vosaltres…

…el Padrino dels felins

… el Papa dels marruixos

… el Rei de les mixetes!

… el SENYOR GAAAAAAT 3D!!

És un regalasu del Salva!! Com s’ho curra, eh??

Vejam… des del primer dia que navego, que no he entès mai la funció del botó “esborrar”…

Sempre està al costat del botó “enviar”, i pot tenir molts noms, per confondre’t…. pot ser que es digui “borrar”, o “reset”, o “netejar”… en fi… tot per resumir una idea:

APRETA AQUÍ I TOT EL QUE T’HAS MATAT A ESCRIURE
EN EL FORMULARI, S’ESBORRARÀ, ET FOTRÀS,
I HO TINDRÀS QUE TORNAR A ESCRIURE.

HA, HA, HA.

És un perill!! La seva única funció és que estiguis despistat, i mentre repasses la informació del formulari, i fas click sense mirar, veus com el fruit dels teus esforços se’n va a norris! (On és norris? Que és norris?) L’hem d’aturar! Faré una plataforma Aturem el Botó Borrar, si cal!

… o no.

Fa temps que em voltava pel cap fer una tira còmica doble, o en color… no se… una mena de especial setmanal…

Després, el tema ha anat decaient… i finalment ha tocat fons amb aquesta nova tonteria de Déu vos guard! Un còmic paròdia, impresentable, irreverent, i simplista de Harry Potter… o més ben dit…

PS: Si m’envieu suggeriments per a l’argument, els inclouré a les properes entregues del còmic. Podeu fer-ho a través dels comentaris, del formulari, o del mail jun@deuvosguard.com.

Tot i que avui he fet entrega de Harry Potra, no us lliurareu pas de la tira còmica del dia u_u.

No us ha passat mai que descobriu una sèrie de la tele i us hi vicieu? No parlo de les més conegudes en Primer Time, rollo Friends, o El Cor de la Ciutat…. parlo de series poc conegudes que fan en horaris intempestius… a les tantes de la nit, o al matí molt aviat…

Típica sèrie que casi ningú veu? Tu li dius a la gent:

• Hei! Vas veure ahir a la nit “La cabeza de Herman”?
• Uhms… pues va a ser que no…
• Si home, la fan a les dos i mitja de la matinada, a TV2!
• Uhms… pues no.

Doncs d’aquestes n’hi ha moltes…. digues “La cabeza de Herman”, “Doctor en Alaska”, “Relativity”… un fotimer de series B…

… i la pregunta és…

… i no us ha passat mai, que… L’HAN TALLAT PER TOT EL MORRO QUAN MÉS INTERESSANT ESTAVA?

… recordeu… si mireu series B per la tele… són MOLT inestables.

Bon dia a tothom!

He recopilat unes quantes quantes frases més per la secció de pel·lícula dels comentaris que heu anat deixant… n’hi ha de bones, i de boníssimes! Aquí les teniu:

• 116. “Lo he registrado, jefe. Está limpio.”
• 117. “¡Sabemos que tenéis a la chica!” (megàfon)
• 118. “¿Qué has querido decir?”
• 119. “¿Qué intentas explicarme? ¡Habla claro!”
• 120. “Te juro que durante un jodido segundo vi pasar ante mis ojos toda mi puta vida”.
• 121. “Dios te bendiga, hijo, eres un buen hombre”
• 122. “Su madre era una sioux, pero es de confianza”
• 123. “Tenemos que hablar”
• 124. “Siempre nos quedara París”
• 125. “Oh, Sally… No es lo que parece!”
• 126. “Dios mio, lo estamos perComdiendo”
• 127. “Llevas una pistola en el bolsillo o es que te alegras de verme?”
• 128. “Como iba a saber yo que era su hija?”
• 129. “Hay algun médico en la sala?”
• 130. “No vayas hacia la luz!!!”

Al matí, per la tele, hi ha dos tipus de programes… els de telebasura rollo debat on tothom crida, i els més informatius.

Aquests segons són més divertits. Pillen un tema i en fan un minireportatge, en directe, connectant amb un pobre corresponsal que està al Mercat de Vilallonga de Dalt, per a mostrar la fruita i verdura de la regió.

El cas es que sempre exposen 4 o 5 temes… i donen un telèfon al públic. De tant en tant donen dades dels que han trucat, rollo:

“En Pere Marfulleda, de Sant Martí de Sapruig,
ens diu que els pollastres de Vilafreda són molt cars”

A vegades… en posen en directe a algun…

“Bon dia Sr. Presentador, i felicitats pel pOgrama
que a casa el mirem sempre, eh?… jo trucava
per explicar que a casa tinc 24 gats, i …”

El que no tots sabem… és el que hi ha DARRERA de tot plegat…

…us prometo que us aniré informant del que hi ha darrera les caàmeres… no te pèrdua XD

Dimecres comentàvem les series de la tele que ens han colpit, i sembla ser que ma mítica sèrie del Doctor Fleishman ens ha arribat a tots al fons del cor…

Hi havia algun personatge que no fos entranyable? Els bàsics que jo sàpiga, eren…

• Joel Feishman, el doctor que no deixava d’al·lucinar cada dia més
• Maurice Minifield, ex-astronauta i multimilionari
• Maggie O’Connell, mítica!
• Holling i Shelly,els regents del brick!
• Chris Stevens, locutor de Ràdio K-OSO (KBHR)… aquest era brutal!!
• Ed Chigliak, mig indi, mig Xaman i cinèfil total
• Marilyn Whirlwind, la secretaria de Joel XD
• Ruth Anne, la que tenia la ÚNICA TENDA de tot Cicely!!

Sembla mentida com TV2 ens amargava l’existència! Recordeu? Ara elimino la sèrie, ara la torno a posar; ara els dimarts, ara els dimecres; canvis de hora constantment… uf! Seguir la sèrie era tot un repte… i per arrodonir-ho cada dos per tres, la tornaven a començar! XD

… i ara, pels nostàlgics,
com diria Chris Stevens…

“It’s “Northern Exposure” day on KBHR.
Music to soothe the shattered heart.
Dedicated to you all, Bloguers.”

[LA MÚSICA]

Ja m’ho deia la iaia… “tantes finestres obertes malament…”

Quan estàs en una sessió d’aquelles “profundes” de Messenger, que mantens 8 diàlegs amb diferents persones, més 3 multiconverses d’aquelles… has de vigilar molt a qui li dius cada cosa…

No sigui cas que se’t creuin els cables…

… o les finestres de conversa u_u’

… VII cursa de bombers… apunta’t.

He afegit al nostre estimat Peter Mc Donahue al llistat oficial de personatges, i ja posats… he fet nou tot l’apartat XD

Ara primer hi ha la llista, i després he posat una pàgina per a cada un, amb una mica d’explicació, 4 parides de turno i una tira representativa del susodich element…

Així queda més cuco, oi? XD

Mare meva… sabeu aquells dies que vols aprofitar per a fer alguna cosa?

Et lleves aviat amb un propòsit… com per exemple fer neteja, ordenar l’estanteria, o l’armari… o simplement fer neteja dels arxius del disc dur…

Típic disc dur on hi ha un fotimer d’arxius i carpetes que estan por ahi escampats, sense ordre ni concert, la meitat dels quals s’han d’esborrar…

Doncs ahir m’hi vaig posar…

…estic avergonit :(
…però vaig matar al LeChuck! :)

Vinga va, m’animo a fer una mica de crítica de la última peli que ha vist… Blade Trinity…

La veritat és que te els elements bàsics d’una peli d’acció que hauria de triomfar… és a dir

• Acció i coses que exploten
• Un heroi que no mor mai

A més a més, en aquesta entrega han afegit uns suculents “ansuelus” tant per a nois com per a noies:

Ell es diu Ryan Reynolds, i ensenya els abdominals molta estona (i te uns diàlegs boníssims), i ella és Jessica Biel, i ensenya el melic. Te una escena de dutxa i tot.

Tot i així, la peli te alguns punts negatius… un per exemple és la traducció… fa pena… un parell de cagades, per exemple:

• “No tiene el alcanze de una espada” (i estan parlant d’un rifle)
• Un altre moment, un jefe truca a un dels dolents, i ELL MATEIX, que ha trucat, diu “diga? diga? Está usted llamando a Fulanito de tal. Quien es?”

I després hi ha un parell de cagades a nivell d’argument, però això ja no és gaire important… és lo típic. Val la pena comentar que ella es posa un MP3 portàtil a tota llet quan va a matar vampirs. Ha de ser molt pràctic lluitar contra 10 vampirs (a la vegada) amb els walkmans posats a tota castanya.

A mi em va agradar més la segona part… està més ben polida… aquesta és una mica cutre en algunes cosetes com per exemple els títols de crèdit que són talls de la pròpia peli aprofitats…

Tot i així, aneu a veure-la si voleu completar la trilogia. Potser no us agrada tant com la segona, però és correcte. Per cert… en Blade també surt… però s’ha repartit el protagonisme. (En aquesta entrega te els morros encara més inflats i és més lleig).

Suposo que Humpfrey Bogart només ho va dir UN cop, això. (De fet a la peli original diu “Play again, Sam“, i no pas “Play it again, Sam“… però aquí ho traduim tot com volem.

En fi, a lo que anavem… no us ha passat mai, que aconseguiu un MP3 que feia temps que buscaveu, i el poseu… però com que heu gaudit TANT l’experiència, i teniu el botó “repeat” allà… el torneu a posar… i una vegada… i una altra… i perquè no… una altra… fins que el deixeu de fons musical tot el matí?

És curiós com una cançó perd, després de 80 loops, oi? Això en economia es diria “utilitat marginal”… vol dir que el gust que tens en sentir la cançó el primer cop va a menys cada cop que l’escoltes…

… escoltes una cançó i t’agrada tant que la repeteixes
…tants cops
…que l’avorreixes.

… i parlant de musiques enganxoses… durant molts anys em vaig distreure tararejant í xiulant una cançó… als més frikys els hi sonárà ràpidament… és una mena de jazz…

No us lliureu de la pitjor saga dels temps…
…avui una nova entrega de l’irreverent i simplista de…

pàgines 3 i 4, a tot color blanc i negre,
on coneixereu als seus nous dos amiguetes…

Es pot saber PERQUÈ COLLONS quan algú t’agafa una nota (digues-li recado que és com li diu tothom), ho fa amb el cul??

Quan agafes un recado… el cervell posa en marxa uns mecanismes de DESCONCENTRACIÓ i DESMEMORITZACIÓ absoluts.

És una llei matemàtica. Si estàs fent alguna cosa i truquen demanant per algú que no ets tu, el recado que et donin per l’altra persona quedarà distorsionat i greument malferit!

… i confesso que jo també ho he fet… XD

Post poc productiu… tan sols us vull fer saber que he creat un mega script (ehem… ja em perdonareu els més cracks u_u) que mostra un personatge aleatori a dalt a l’esquerra…

He posat un Jun que ho senyala molt ben senyalat, i a més a més faig un post…

…vamos, que està claríssim…

…oi…?

…apa vaig a fer la tira…

…deu.

Deprés de fer un estudi científic ha descobert una veritat universal i absoluta.

El mando de la tele i el sofà són de dues dimensions oposades,
i el seu contacte produeix la desaparició total
de l’element amb menys massa moleculàr,
en la majoria dels casos, el mando.

Ara estic investigant en sillons i llits, però crec que és similar. Us ha passat mai, que us desapareixi el mando de la tele??

Allò que “fa uns segons hi era… estava aquí…” i ja no hi és? XD

És Setmana Santa, i NO estic de vacances.

Això vol dir que estic la mar d’avorrit, i conseqüentment passa el que passa: Que començo a investigar. I si ahir vaig formular la Llei del “mando” a distància… avui toca…

LLEI DE LES MONEDES AL COTXE:

“La zona compresa entre els dos seients de davant
de tots els mitjans d’automoció,
produeix una atracció que només afecta a les monedes
10 cops superior a la Llei de la Gravetat”

A més a més, estic intentant demostrar que les monedes que cauen en aquesta zona desapareixen i van a parar a un univers paral·lel, amb els comandaments a distància desapareguts pel seu contacte amb el sofà (veure post d’ahir).

Hi ha poques coses més horroroses que la programació de la tele al matí… però una d’elles és la programació de la tele per Setmana Santa.

Suposo que deu estar relacionat en que tothom marxa de vacances i no hi ha audiència… això fa que només posin pel·lícules de sèrie B, de les quals podem destacar:

• Sempre comencen amb la nota ”Esta pelicula esta basada en hechos reales”
• Sempre surt un judici, per un tema de custòdies
• Ningú creu a la pobre víctima perquè el dolent cau molt bé a tothom “Joe? Pero si Joe es un honrado ciudadano!”
• Normalment són drames
• Els actors que les fan no els veuràs mai més de la vida
• Surt un policia bo (a no ser que sigui el dolent de la peli)
• Es titulen “La verdad sobre mi hija” o “El secreto de Karen”
• Per falta de pressupost acaben la peli resumint el que passa, rollo “Después de su recuperación, Kathy se vendió el apartamento y compró una granja de pollos en Illinois. Acualmente vive feliz y tiene 3 hijos i 2 vacas.”

L’altre opció és veure una peli de Jesús. El problema es que tots sabem com acaba!! EL MATEN! SEMPRE EL MATEN! Ja ho sabem! El pengen de la creu, per favor! Ja ens ha quedat clar! Ja no te emoció!!

Per cert… no us ha passat mai que esteu escarxofats al sofà, molt relaxats… i el que fan per la tele no us agrada? Aneu a canviar de canal, però…

Aquesta matinada de les 02:00 hem passat a les 03:00…

Diuen que gràcies a això tindrem un estalvi del 8%, que en diners són uns 60 milions d’euros (uns 6 euros per vivenda) durant els set mesos que dura el canvi.

És curiós que el diumenge tothom fa tard a tot arreu per oblidar-se canviar la hora… i els animals es descol·loquen una mica (Els galls segeuixen cantant quant els dona la gana).

Però apart dels 6 euros que m’estalviaré, i que faré tard a dinar a casa els pares, el que més m’agrada del canvi d’hora és el SOL!! Que els dia s’allargui, i que a les 20.00 encara sigui clar! Quan a l’hivern a les 17.00 ja és fosc, tot és tant trist!!

I després de parlar amb el Sr. Gat… encara faria més…

Llegint els comentaris d’ahir sobre el canvi d’hora vaig recordar que el nostre calendari és una xapussa total.

Sabeu que abans els anys eren de 10 mesos? Setembre era el setè, octubre el vuitè, novembre el novè i desembre el desè. Tot més net, decimal i lògic. Però Julio Cesar i Augusto varen inventar-se Juliol i Agost per egocentristes. Julio Juliol, i Augusto Agost.

Però el més fort és que en realitat els dies no duren 24 hores, sinó 23 hores, 56 minuts i 4,09 segons! I un any no dura 365 dies exactes, sinó 365 dies, 6 hores, 9 minuts i 9,54 segons. En realitat ens carreguem unes 6 hores cada any per “arrodonir” XD

Com arreglem aquest desajust? Molt fàcil. Cada 4 anys, com que ens hem carregat 24 hores, ens inventem un dia sencer. On el posem? A febrer, que és més curt. I apa, ja tenim inventat l’any de traspàs u_u.

Per acabar-ho d’arreglar, es veu que els anys van començar el 754 després de la fundació de Roma, perquè un tal Dionisio va calcular que Jesús va néixer por aquel entonces… després han descobert que va néixer uns 4 anys abans…. pero ara a veure qui és el guapo que ho canvia eh?… i per arrodonir-ho, no van comptar l’any 0 sinó l’any I directament O_O

De fet, hi ha MOLTES més xapuses en el calendari… (tantes que del 4 d’octubre de 1582 es va passar al 15 d’octubre directament!) però ja n’hi ha prou per avui… millor ni us ho explico, que fot pena… a més a més, fa molt de temps d’això i quasi ningú hi era, llavors…

PS: Tranquils, que demà s’acaba la Santa Setmana, tornem a la rutina i potser deixo de filosofar tant… masses hores a casa amb el Sr. Gat poden ser perjudicials… XD

Ara que tornem de vacances de la Santa Setmana,
intentem fer més dolça la rutina!

Si tens un espai tot trist al teu blog i vols posar algo
però no saps què és… ara pots posar…

LA VINYETA AUTOMÀTICA!! XD

La vinyeta automàtica canvia automàticament cada dia,
i et mostra com comença la tira!!
Només has de fer click i podràs veure la tira sencera!!

Te aquest aspecte:

Usuaris de www . lamevaweb . info

Usuaris de www . lacomunitat . net

Usuaris de www . blogger . com (blogspot)

Altres plataformes o programes

Tooooooooooooornem-hi!!

Apa, a treballar!! Almenys aquests dies al menys tindrem un tema del qual parlar a la feina. Les divertides i amenes vacances de Setmana Santa!!

Jo, de fet, tinc una mica de por… perquè a vegades NO es limita a ser només “parlar de les vacances”… a vegades… és pitjor… és amb format… fotogràfic O_o !!

… a quí no li ha passat mai?… u_u

No us lliureu de la pitjor saga dels temps…
…avui una nova entrega de l’irreverent i simplista…

…pàgines 5 i 6, a tot blanc i negre,
on coneixereu als seus nous enemics!!

A la feina tothom ha fet coses diferents per la Santa Setmana!

Des dels que s’han quedat a casa (jo) als que han anat a veure els familiars del pueblo (tothom ho diu en castellà u_u) o que han feu vida sana, anant a muntanya…

Però el més curiós es que hi ha gent que ja ha anat a la platja, a fer un previ primaveral per l’estiu! I es que ja s’apropa la temporada de la roba lleugera, la calor i el sol!! I ens hem de posar tots morenos per real decret!! Apa!

Bé… us deixo amb la música (.wma) relaxant d’uns cracks catalans del Jazz. Jo me la he posat per tranquil·litzar la meva imaginació picant, febril i primaverenca… i és que a la primavera… ja se sap u_u

[LA LOCOMOTORA NEGRE]

Sembla mentida, però la gent ve aquí, mira el Déu vos guard!, i comenta coses!
… i la veritat és que…ÉS MOTIVANT!

Per tant, el menys que puc fer és mencionar tots aquests fantàstics bloguers
(i no bloguers també) en aquest nou apartat especial per a tots vosaltres!!

[AJUT MORAL]

És dijous, i han passat 3 dies des del mític dilluns de pasqua, dia de la mona. I segurament alguns la varen tenir abans (en funció de la disponibilitat dels padrins o dels seus substituts).

Tot i aíxí… no se vosaltres, però a mi la mona em dura tranquil·lament una setmana (o més).

I es que si la mona està bona el dilluns… encara és millor quan s’acompanya amb el cafetonet de l’esmorzar!! Cada dia un bocinet de mona que t’endolceix el matí… alguns la suquen i alguns no; alguns la guarden a la nevera i alguns fora… però és una realitat… la mona reciclada.

Tot i que avui la iaia ha aparegut a mig esmorzar, i…

…m’ha amargat la dolçor u_u